Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: beneït
beneït, -ïda, -ts, -ïdes
(Del llatí bĕnĕdĭctu, mat. sign.)
  1. adj. m. Que ha rebut la benedicció.
  2. Bona persona.
  3. ant. Curt denteniment.
  4. Ser un pa beneït, loc. Ser molt bona persona.
observacions/documentació: Antigament existien les formes femenines beneïta, beneïtes.
Buscar beneït en:
  • beneït coincidix en:
    • el participi masculí singular de beneir
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: beneyt i beneit.