pataca, -aques
- s. f. dialect. V. creïlla i derivats.
- Pa cuit en forma de mija lluna.
- Pataca petorrera o de pala, planta de la família de les compostes (Helianthus tuberosus), herbàcea, en troncs rectes de vora dos metros d’alçària, fulles ovals i velloses, flors grogues redones en raïl tuberculosa comestible.
- Planta convolvulàcea de l’espècie Batatas edulis, en el tubèrcul paregut al moniato, també rep el nom de batata.
- fig. Cosa feta sense cap de mirament.
- local. fig. i coloq. Mentira, falsetat.