Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Mentira
mentira, -res
(De mentir.)
  1. s. f. Afirmació que es fa sabent que no és veritat.
  2. En una mentira vol traure una veritat, loc. Quan se diu una mentira en la finalitat d’obtindre una veritat.
  3. Mentira pudenta, loc. Mentira gran i desagradable.
  4. En una mentira tapes a u, loc. Se diu quan u diu mentires molt grosses.
  5. local. Combinat de café licor en graniçat de llima.
observacions/documentació: La forma mentira és ben antiga i apareix en la llengua clàssica, no és un castellanisme com algú ha cregut: “... e qui acostuma fer e dir moltes falsies e mentires en tots sos fets e dits”. El procés de Sueca. 1381. “... ell qui obre lo cel tots jorns ab la lengua sua. ¡E que digue mentira! ¡Oo, quiny peccat”. “...que no sapien senyar e sapien fer oracio a mati e vespre, dir lo Credo menor, lo Pater e Ave Maria, la oracio de l’angel propi, e que no diguen mentires”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...e poetant escrites, coses tenyides de color de mentira”. Curial e Güelfa. 1442.
ref. La mentira sempre té les cames curtes. Diu més mentires que alena, i alena més que un porc. Mentira en boca de retor, pecat major. Mentira, ni piadosa que siga. La mentira en boca de capellà és blasfèmia de la veritat. La mentira mai aprofita. Cada mentira fa un sopar agre. Paraula de peixcador, mentira de caçador.
Buscar Mentira en:
  • Mentira coincidix en:
    • la 3ª persona del pret. imperfecte de subjuntiu de mentir
    • la 1ª persona del pret. imperfecte de subjuntiu de mentir
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.