pa
pa, -ans
(Del llatí pane, mat. sign.)
- s. m. Aliment que resulta de còure en un forn una massa de farina, sal i rent.
- Peça d’est aliment que pot tindre diferents mides, pesos i formes, que resulta de cada porció de massa que es cou en el forn.
- Pa a seques, aquell que no du mescla o companage.
- Pa adormit, aquell que es pasta i enrolla sense deixar-lo estovar en el llibrell de pastar.
- Pa aflamat, aquell que es cou en el forn a una temperatura molt alta.
- Pa alís o pa àzim o pa de pasta llisa, aquell que no du rent.
- Pa d’ànimes, aquell que es fa en els remijons de pasta que deixen les dònes en el forn i que es ven més barat, destinant el producte de la seua venda a misses per les ànimes del purgatori o uns atres sufragis.
- Pa assaonat, aquell que s’ha pastat molt i té la massa molt dura.
- Pa bambo, aquell que es fa coent una massa molt fina feta de farina, oli, ous i sucre.
- Pa beneït, aquell que es beneïx i repartix en la festa d’algun sant i que es considera beneficiós per a combatre certes malalties, en especial el mal de gola o coll, com ara el pa de Sant Blai. També es diu que una persona és pa beneït quan és molt bona persona.
- Pa bescuit o pa torrat en oli, aquell que es somet a cocció dos voltes.
- Pa blanc, aquell que es fa en farina de forment refinada i sense segó, conegut també com a pa de la blanqueta. / Pa bufat, aquell que és molt esponjós i poc compacte.
- Pa cremat, pa socarrat, pa d’aire, pa d’ou, pa bovo o pa en ous, aquell que es fa en una massa molt tova feta de farina de forment blancal, ous i sucre, i es menja, principalment, per Pasqua florida.
- Pa cuit a la llar, aquell cuit en el brasil del fòc.
- Pa d’agulles o pa en agulles, aquell que es fa pastant una massa a la que s’afigen agulles, vidres i verí per a matar gossos; matacà.
- Pa de barra, aquell al que se li dona forma allargada, sent més gros en lo mig que en les puntes; viena.
- Pa de casa o pa casolà, aquell que es pasta en casa.
- Pa de civada o pa de dacsa, aquell que es fa en farina de civada o de dacsa, normalment en époques d’escassea de forment.
- Pa de cantons, aquell que té la part superior de forma triangular en una costra en cada cantó o àngul.
- Pa de forment o pa de blat, aquell que es fa completament en farina de forment o blat.
- Pa de galeres, pa sense rent que es fa per a aliment de mariners; galeta.
- Pa de mestall o pa de mesclat, aquell que es fa en la barreja de dos farines diferents.
- Pa de mòle, aquell que es cou al forn dins d’un mòle i pren la forma d’este, generalment quadrada.
- Pa de munició, aquell que s’elabora en els forns militars per a aliment de la tropa.
- Pa de noces, aquell que es servix en un convit nupcial; fig. Se diu del tracte tendre i carinyós que es tributen els novençans.
- Pa de pataca, aquell que té un tall al mig.
- Pa de prima, aquell que no és de roll.
- Pa de puja, aquell que els clients del forn li donen al forner i que es ven més barat als pobres.
- Pa de segó o pa de gos, aquell pa de segó que els pastors donen als gossos.
- Pa de Viena, aquell pa menut i mollet, en molt de sabor i elaborat en un poc de manteca.
- Pa del dia, aquell que s’ha fet el mateix dia en que es menja.
- Pa del dia abans o pa d’ahir, el que no està esponjós perque ha passat un dia des de que ixqué del forn i està correjós, pero no dur.
- Pa dur, aquell que s’ha fet un o més dies abans del dia en que es menja.
- Pa en oli i sal, aquell menjar consistent en una llesca de pa en oli i un poc de sal.
- Rel. Pa eucarístic o pa de vida, se diu de l’hòstia consagrada.
- Pa florit, aquell que s’ha cobert de florit o floridura per l’humitat o l’excés de temps passat.
- Pa fressat, aquell que és molt blanc i de tres costres.
- Pa integral, aquell que es fa en farina integral, en totes las parts del gra.
- Pa moll, aquell que és fàcil de mastegar per estar tendre.
- Pa moreno, aquell que s’ha fet en la farina de tot el forment, sense llevar-li el segó.
- Pa rallat, aquell que és dur i es ralla per a reduir-lo a miquetes menudes; sol utilisar-se per a empanar.
- Pa redó, aquell al que se li dona forma circular o redona.
- Pa reganyat, aquell que s’obri dins del forn quan està coent-se.
- Pa solsit, aquell que està massa cuit.
- Pa tallat o pa de talls, aquell al qual se li fan alguns talls o senyals en la part superior, antigament se fea per a que el propietari el poguera reconéixer, ya que la gent pastava el pa en casa i el duya a còure al forn.
- Pa ullat, aquell al que se li fan ulls o forats quan se cou.
- Pa de Viena, pa fet a l’estil de Viena (Austria) en el sigle XIX, de corfa fina i lluenta, massa fina i llaugerament dolça, que es cou en vapor d’aigua.
- Pa i aigua, règim d’alimentació consistent exclusivament de pa eixut i aigua clara, excloent tots els demés aliments, i que es considera pròpia de presoners o penitents.
- ant. Cereals i, principalment, forment.
- Aliment.
- Massa consistent de qualsevol cosa, que es pareix al pa de farina.
- Pa de porc, planta de la família de les primulàcees, de l’espècie Cyclamen balearicum, de raïl tuberculosa, fulles ovalades i flors blanques i rosenques. Creix en llocs ombrius, florix en març o abril i els porcs se mengen els seus tubèrculs; també es denomina pamporcí.
- Pa o vi, joc de chiquets consistent en banyar en aigua o saliva una de les cares d’una pedra, la qual se llança per l’aire i, en caure, se guanya o pert depenent de la cara que quede cap amunt.
- El pa, pa, i el vi, vi, loc. Les coses clares i en franquea.
- Fer un pa com unes hòsties, loc. Fer una obra calamitosa, fer un gran desbarat.
- Menjar-se el pa d’algú o en alguna casa, loc. Ser familiar o estar mantengut per algú.
- Menjar-se el pa dels jóvens, loc. Viure un vell mantengut per algú, sense treballar, a les costelles d’un atre.
- Necessitar una cosa com el pa, o necessitar una cosa com el pa que es menja, loc. Tindre una necessitat molt gran, precisar una cosa.
- No demanar pa o no menjar pa, loc. No ser costós, no costar diners, no produir despeses.
- No guanyar-se el pa que es menja, loc. No tindre molts ingressos, no treballar prou per a guanyar-se u la vida.
- No haver pa partit, loc. No haver motiu de discòrdia, existir unanimitat en un acort.
- No menjar-se el pa debades, loc. No viure a costa d’una atra persona, guanyar-se u la vida.
- No saber lo que és pa de dolor, loc. No saber lo que és patir de veritat.
- Pa i formage, loc. Joc de chiquets.
- Pa i galtó, loc. Joc de chiquets.
- Repartir una cosa com a pa beneït, loc. Repartir una cosa en porcions chicotetes.
- Ser de pa i porta, loc. dialect. Ser una persona fluixa.
- Ser de pa i raïm o ser de pa i meló, loc. Ser senzill, de poca importància.
- Ser el nostre pa de cada dia, loc. Ser una cosa corrent, habitual.
- Ser més llarc que un dia sense pa, loc. Ser una cosa de molta duració.
- Ser pa i mel, loc. Estar un menjar boníssim, ser una cosa excelent.
- Ser un tros de pa o ser de pa beneït, loc. Ser molt bona persona.
- Tindre el pa assegurat, loc. Tindre assegurats els ingressos necessaris per a tota la vida.
- Tindre pa per a dies, loc. Estar obligat o estar subjecte a una dificultat o a un castic que es preveu de gran duració.
- Quedar-se sense pa ni coca, loc. Quedar-se sense una cosa ni l’atra, quedar-se sense res.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.