Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: pa
pa
(Contracció de per a.)
  1. prep. vulg. Per a.
pa, -ans
(Del llatí pane, mat. sign.)
    1. s. m. Aliment que resulta de còure en un forn una massa de farina, sal i rent.
    2. Peça d’est aliment que pot tindre diferents mides, pesos i formes, que resulta de cada porció de massa que es cou en el forn.
    3. Pa a seques, aquell que no du mescla o companage.
    4. Pa adormit, aquell que es pasta i enrolla sense deixar-lo estovar en el llibrell de pastar.
    5. Pa aflamat, aquell que es cou en el forn a una temperatura molt alta.
    6. Pa alís o pa àzim o pa de pasta llisa, aquell que no du rent.
    7. Pa d’ànimes, aquell que es fa en els remijons de pasta que deixen les dònes en el forn i que es ven més barat, destinant el producte de la seua venda a misses per les ànimes del purgatori o uns atres sufragis.
    8. Pa assaonat, aquell que s’ha pastat molt i té la massa molt dura.
    9. Pa bambo, aquell que es fa coent una massa molt fina feta de farina, oli, ous i sucre.
    10. Pa beneït, aquell que es beneïx i repartix en la festa d’algun sant i que es considera beneficiós per a combatre certes malalties, en especial el mal de gola o coll, com ara el pa de Sant Blai. També es diu que una persona és pa beneït quan és molt bona persona.
    11. Pa bescuit o pa torrat en oli, aquell que es somet a cocció dos voltes.
    12. Pa blanc, aquell que es fa en farina de forment refinada i sense segó, conegut també com a pa de la blanqueta. / Pa bufat, aquell que és molt esponjós i poc compacte.
    13. Pa cremat, pa socarrat, pa d’aire, pa d’ou, pa bovo o pa en ous, aquell que es fa en una massa molt tova feta de farina de forment blancal, ous i sucre, i es menja, principalment, per Pasqua florida.
    14. Pa cuit a la llar, aquell cuit en el brasil del fòc.
    15. Pa d’agulles o pa en agulles, aquell que es fa pastant una massa a la que s’afigen agulles, vidres i verí per a matar gossos; matacà.
    16. Pa de barra, aquell al que se li dona forma allargada, sent més gros en lo mig que en les puntes; viena.
    17. Pa de casa o pa casolà, aquell que es pasta en casa.
    18. Pa de civada o pa de dacsa, aquell que es fa en farina de civada o de dacsa, normalment en époques d’escassea de forment.
    19. Pa de cantons, aquell que té la part superior de forma triangular en una costra en cada cantó o àngul.
    20. Pa de forment o pa de blat, aquell que es fa completament en farina de forment o blat.
    21. Pa de galeres, pa sense rent que es fa per a aliment de mariners; galeta.
    22. Pa de mestall o pa de mesclat, aquell que es fa en la barreja de dos farines diferents.
    23. Pa de mòle, aquell que es cou al forn dins d’un mòle i pren la forma d’este, generalment quadrada.
    24. Pa de munició, aquell que s’elabora en els forns militars per a aliment de la tropa.
    25. Pa de noces, aquell que es servix en un convit nupcial; fig. Se diu del tracte tendre i carinyós que es tributen els novençans.
    26. Pa de pataca, aquell que té un tall al mig.
    27. Pa de prima, aquell que no és de roll.
    28. Pa de puja, aquell que els clients del forn li donen al forner i que es ven més barat als pobres.
    29. Pa de segó o pa de gos, aquell pa de segó que els pastors donen als gossos.
    30. Pa de Viena, aquell pa menut i mollet, en molt de sabor i elaborat en un poc de manteca.
    31. Pa del dia, aquell que s’ha fet el mateix dia en que es menja.
    32. Pa del dia abans o pa d’ahir, el que no està esponjós perque ha passat un dia des de que ixqué del forn i està correjós, pero no dur.
    33. Pa dur, aquell que s’ha fet un o més dies abans del dia en que es menja.
    34. Pa en oli i sal, aquell menjar consistent en una llesca de pa en oli i un poc de sal.
    35. Rel. Pa eucarístic o pa de vida, se diu de l’hòstia consagrada.
    36. Pa florit, aquell que s’ha cobert de florit o floridura per l’humitat o l’excés de temps passat.
    37. Pa fressat, aquell que és molt blanc i de tres costres.
    38. Pa integral, aquell que es fa en farina integral, en totes las parts del gra.
    39. Pa moll, aquell que és fàcil de mastegar per estar tendre.
    40. Pa moreno, aquell que s’ha fet en la farina de tot el forment, sense llevar-li el segó.
    41. Pa rallat, aquell que és dur i es ralla per a reduir-lo a miquetes menudes; sol utilisar-se per a empanar.
    42. Pa redó, aquell al que se li dona forma circular o redona.
    43. Pa reganyat, aquell que s’obri dins del forn quan està coent-se.
    44. Pa solsit, aquell que està massa cuit.
    45. Pa tallat o pa de talls, aquell al qual se li fan alguns talls o senyals en la part superior, antigament se fea per a que el propietari el poguera reconéixer, ya que la gent pastava el pa en casa i el duya a còure al forn.
    46. Pa ullat, aquell al que se li fan ulls o forats quan se cou.
    47. Pa de Viena, pa fet a l’estil de Viena (Austria) en el sigle XIX, de corfa fina i lluenta, massa fina i llaugerament dolça, que es cou en vapor d’aigua.
  2. Pa i aigua, règim d’alimentació consistent exclusivament de pa eixut i aigua clara, excloent tots els demés aliments, i que es considera pròpia de presoners o penitents.
  3. ant. Cereals i, principalment, forment.
  4. Aliment.
  5. Massa consistent de qualsevol cosa, que es pareix al pa de farina.
  6. Pa de porc, planta de la família de les primulàcees, de l’espècie Cyclamen balearicum, de raïl tuberculosa, fulles ovalades i flors blanques i rosenques. Creix en llocs ombrius, florix en març o abril i els porcs se mengen els seus tubèrculs; també es denomina pamporcí.
  7. Pa o vi, joc de chiquets consistent en banyar en aigua o saliva una de les cares d’una pedra, la qual se llança per l’aire i, en caure, se guanya o pert depenent de la cara que quede cap amunt.
  8. El pa, pa, i el vi, vi, loc. Les coses clares i en franquea.
  9. Fer un pa com unes hòsties, loc. Fer una obra calamitosa, fer un gran desbarat.
  10. Menjar-se el pa d’algú o en alguna casa, loc. Ser familiar o estar mantengut per algú.
  11. Menjar-se el pa dels jóvens, loc. Viure un vell mantengut per algú, sense treballar, a les costelles d’un atre.
  12. Necessitar una cosa com el pa, o necessitar una cosa com el pa que es menja, loc. Tindre una necessitat molt gran, precisar una cosa.
  13. No demanar pa o no menjar pa, loc. No ser costós, no costar diners, no produir despeses.
  14. No guanyar-se el pa que es menja, loc. No tindre molts ingressos, no treballar prou per a guanyar-se u la vida.
  15. No haver pa partit, loc. No haver motiu de discòrdia, existir unanimitat en un acort.
  16. No menjar-se el pa debades, loc. No viure a costa d’una atra persona, guanyar-se u la vida.
  17. No saber lo que és pa de dolor, loc. No saber lo que és patir de veritat.
  18. Pa i formage, loc. Joc de chiquets.
  19. Pa i galtó, loc. Joc de chiquets.
  20. Repartir una cosa com a pa beneït, loc. Repartir una cosa en porcions chicotetes.
  21. Ser de pa i porta, loc. dialect. Ser una persona fluixa.
  22. Ser de pa i raïm o ser de pa i meló, loc. Ser senzill, de poca importància.
  23. Ser el nostre pa de cada dia, loc. Ser una cosa corrent, habitual.
  24. Ser més llarc que un dia sense pa, loc. Ser una cosa de molta duració.
  25. Ser pa i mel, loc. Estar un menjar boníssim, ser una cosa excelent.
  26. Ser un tros de pa o ser de pa beneït, loc. Ser molt bona persona.
  27. Tindre el pa assegurat, loc. Tindre assegurats els ingressos necessaris per a tota la vida.
  28. Tindre pa per a dies, loc. Estar obligat o estar subjecte a una dificultat o a un castic que es preveu de gran duració.
  29. Quedar-se sense pa ni coca, loc. Quedar-se sense una cosa ni l’atra, quedar-se sense res.
ref. El pa moll, embafa el coll. El pa en oli i sal, mai pega mal. El pa i el vi, fan més curt el camí. Pa dur, el que un burro en puga dur. A on no n’hi ha pa, tot són badalls. Bon pa i bon vi, arre rossí. El pa de veïna és medicina. Pa comprat, no en menja el gat. Qui guanya el pa i es juga el vi, pert el pa i el vi. Pa de taverna, ni farta ni governa. A l’enfornar se fan geperuts els pans. Qui ni pa ni oli té, passa un mal giner. Abril rigorós, pa i vi abundós. Fret en abril, no faltarà pa ni vi. Guarda pa per a maig i tot l’any en tindràs. Guarda pa per a maig i llenya per a abril. L’aigua per Sant Joan, al pa i al vi causa dany. Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou. El pa tallat (o llescat), sense vergonya és menjat. A falta de pa, bona és la coca. Sempre va el pa ad aquell que no te dents.
Buscar pa en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.