mà
mà, -ans
(Del llatí manu, mat. sign.)
- Donar la mà, loc. Oferir la mà a algú per a saludar-lo o per a ajudar-lo.
- Allargar o parar la mà, loc. Posar-la estesa i en la palma o replanell per amunt per a demanar o rebre alguna cosa.
- Mà a mà, loc. Agarrar-se mútuament les mans.
- Mà a mà, loc. Jugar a les cartes o a un deport a soles dos jugadors.
- Obrir la mà, loc. Estendre-la, i fig. Ser més flexible, no tant rigorós o autoritari.
- Tancar la mà, encollir els dits.
- Per extensió, pota de davant d’un animal: Manetes de porc.
- Estar en la mà o les mans d’algú una cosa, loc. Dependre de la seua elecció, del seu poder o voluntat.
- Anar de mà en mà, loc. Passar d’una persona a una atra successivament: El llibre passà de mà en mà fins a aplegar als nostres dies.
- Mudar o canviar de mans una cosa, loc. Canviar de propietari.
- De primera mà, loc. Nou, que no ha segut utilisat per ningú encara: Ha comprat el coche de primera mà.
- De segona o segon mà, loc. Que no és nou, que ha segut utilisat ya per un atre: Ha comprat la vivenda de segona mà.
- Fer la maneta, loc. Cometre frau en la venda.
- Ficar mà, loc. Agarrar una cosa sense permís.
- Tindre mà en algú, loc. Tindre capacitat d’influència, persuasió, convenciment en atra persona: El director té molta mà en els seus treballadors.
- A mans plenes, loc. En gran abundància.
- En les dos mans, loc. En tota voluntat.
- Donar en mà, loc. Entregar una cosa directament al seu destinatari sense intermediaris.
- A mà o a la mà, loc. En bona disposició o accessibilitat per al seu us: Hi han programes d’ordenador que convé sempre tindre a mà.
- Fer una cosa a mà, loc. Fer-la en les mans, no industrialment en màquines. L’estora està tota feta a mà.
- Ser la mà dreta, loc. Persona de molta confiança d’una atra que pot fer treballs de molta importància en ella o en la seua absència. Envià a la resolució del conflicte al secretari, la seua mà dreta.
- Tindre mà esquerra, loc. Qualitat per a resoldre problemes en gran habilitat o tacte: En les relacions internacionals és necessari tindre molta mà esquerra.
- Tindre la mà llarga, loc. Tindre tendència a pegar: Eixe chiquet té la mà molt llarga i el germanet paga les conseqüències.
- Mà d’obra, el treball desenrollat per un obrer: La mà d’obra de la fàbrica està composta per xixantatrés treballadors.
- Mans, treball manual fet en una obra: La modista còbra quaranta duros de mans.
- Mans lliures, dispositiu que permet mantindre conversacions telefòniques sense necessitat d’usar les mans.
- De mà mestra o de mà de mestre, loc. Fet per un especialiste, en molta perfecció.
- Tindre bona mà, o bones mans, loc. Tindre molta habilitat.
- No tindre prou mans, loc. No donar abast, tindre molt de treball.
- Mà per mà, loc. Junts.
- En les mans en les bojaques, loc. Sense treball.
- Posar mà a l’obra, loc. Posar-se a treballar, aplicar-se a una activitat.
- Fer-se la mà, loc. Masturbar-se.
- Enviar a algú a fer la mà, loc. Enviar-lo a un mal viage, a fer punyetes, a la merda.
- A fer la mà, loc. coloq. i vulg. Molt llunt: Les Filipines estan a fer la mà d’ací.
- Donar l’última mà a una cosa, loc. Acabar-la.
- Una mà de pintura, de calç, d’oli, etc., loc. Una passada.
- Arribar o aplegar a les mans, loc. Barallar-se.
- Lluitar en mà forta, ant. Lluitar en molta intensitat.
- Fer la mà, loc. Fastidiar, incordiar, enguiscar, fotre. ant. Masturbar.
- Ser un fer la mà, loc. Ser un fastidi, un destorp, un incordi.
- Cada costat d’una cosa o persona, i cada direcció lateral en quan està en relació en la mà dreta o esquerra d’algú: A mà esquerra, a mà dreta.
- Conjunt de vinticinc fulls de paper.
- Mà de morter, maceta de morter o picamà.
- Série o tanda completa dins d’alguns jocs, especialment els de cartes: Esta mà ha sigut un desastre, a vore si tinc més sòrt a la pròxima.
- Ser mà, loc. Ser el primer en l’orde dels jugadors; ser el que rep la primera carta o ficha quan les repartixen i qui la tira en escomençar el joc; en els jocs de pilota, tindre en les mans la pilota en dret a llançar-la.
- Ara és mà, loc. Ara és el moment propici per a fer alguna cosa; ara és l’hora.
- Vindre a mà, loc. Vindre be, ser oportú, presentar-se una bona ocasió.
- Tirar una mà, loc. Ajudar.
- La mà esquerra és per a pixar, loc. Se diu als esquerrers per a que utilisen la mà dreta.
- No hi han mans, loc. No haver remei, no haver manera de solucionar algun assunt.
- Demanar la mà, loc. Solicitar als pares la filla per a contraure matrimoni en ella: Vinc a demanar-li la mà de sa filla.
- De la mà al colze, loc. Se diu de la poca grandària d’una persona.
- Parlar en les mans, loc. Moure-les molt en parlar; deixar de treballar per a parlar.
- Posar la mà damunt, loc. Pegar-li ad algú.
- Alçar la mà, loc. Alçar-la en senyal d’amenaça.
- En la mà esquerra, loc. Fet al revés de com havia de fer-se.
- Posar les mans al fòc, loc. Assegurar la veritat i certea d’alguna cosa o l’honradea d’una persona: Mira si estic segur que diu la veritat que pose la mà en el fòc per ell.
- Caure de les mans, loc. Se diu d’un llibre o escrit per ser molt avorrit, sense interés: Escrigué una novela tan avorrida que se me caïa de les mans.
- Embrutar-se les mans, loc. Participar en un delit.
- Llavar-se les mans, loc. Eludir la responsabilitat. Si fas malament este treball, yo em llave les mans.
- En les mans llavades, loc. Voler l’utilitat o fruit d’alguna cosa sense haver fet cap d’esforç per a conseguir-ho.
- Anar-se-li ad algú la mà, loc. Excedir-se: Se li n’ha anat la mà en el colp i l’ha mort.
- Senyar-se en la mà dreta, loc. Actuar adequadament o en molta sòrt.
- Estar deixat de la mà de Deu, loc. Estar abandonat sense l’atenció necessària: El problema és que el teu barri està deixat de la mà de Deu.
- Tindre les mans foradades, loc. Ser molt malgastador.
- Cantar en la mà, loc. Tindre molta perspicàcia, sagacitat, instint.
- En bones mans, loc. Baix la responsabilitat d’algú en qui es pot confiar: Deixa’t operar per eixe mege, estaràs en bones mans.
- No saber u a on té la mà dreta, loc. No saber res.
- Mà de sant, loc. Se diu d’un remei efectiu: La camamirla és mà de sant per al mal de pancha.
- Tindre les mans brutes de sanc, loc. Haver mort ad algú.
- Tindre mans de sant, loc. Ser molt bo fent una cosa.
- Donar-li u la mà i prendre’s braç i tot, loc. Donar confiança o alguna cosa ad algú i prendre’s este més de lo que se li dona.
- Tocar manetes, en llenguage infantil, aplaudir.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: ma.