nou, -us
nou, -ova, -us, -oves
(Del llatí novus.)
- adj. m. Produït o ocorregut recentment, que acaba d’aparéixer, que apareix per primera volta.
- ¿Qué hi ha de nou?, loc. Se diu per a preguntar si ha ocorregut alguna cosa recentment.
- No hi ha res de nou, loc. Se diu per a senyalar que no han variat les coses recentment.
- De nou, loc. Novament, una atra volta.
- Vindre de nou, loc. Causar estranyea, tindre notícia d’un fet no conegut.
- Brot que ix a un arbre una volta podat, renou.
- Nou de trinqui, loc. Que no ha segut utilisat, en estat perfecte.
- Que porta molt poc de temps en un lloc, en un càrrec, en una professió, etc.
- Posterior a un atre que ve a substituir o al qual ve a afegir-se.
- De bell nou, loc. ant. Novament, una atra volta.
nou, -us
(Del llatí nŏvem, mat. sign.)
- adj. num. Huit més u.
- Que fa nou, nové, que en du huit davant.
- s. Número o sifra que representa al número 9.
- s. Carta de jugar que porta nou figures.
- Huits i nous, loc. Conjunt de coses vàries i rares o curioses. Sol dir-se d’un grup de persones molt divers.
- dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep els noms de l’arpa o la guitarra..
observacions/documentació: El plural nous s’utilisa quan este vocable actua com a substantiu.
- Nou coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.