Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Mans
man, -ns
  1. s. f. ant. .
mà, -ans
(Del llatí manu, mat. sign.)
    1. s. f. Part del cos humà que va en els humans des de la monyica fins la punta dels dits.
    2. dreta, la que normalment susa més per ser més hàbil i que està a la banda oposta a la banda del cor.
    3. esquerra, la que normalment susa menys per ser menys hàbil i que està a la banda del cor.
  1. Donar la , loc. Oferir la a algú per a saludar-lo o per a ajudar-lo.
  2. Allargar o parar la , loc. Posar-la estesa i en la palma o replanell per amunt per a demanar o rebre alguna cosa.
  3. a , loc. Agarrar-se mútuament les mans.
  4. a , loc. Jugar a les cartes o a un deport a soles dos jugadors.
  5. Obrir la , loc. Estendre-la, i fig. Ser més flexible, no tant rigorós o autoritari.
  6. Tancar la , encollir els dits.
  7. Per extensió, pota de davant dun animal: Manetes de porc.
  8. Estar en la o les mans dalgú una cosa, loc. Dependre de la seua elecció, del seu poder o voluntat.
  9. Anar de en , loc. Passar duna persona a una atra successivament: El llibre passà de en fins a aplegar als nostres dies.
  10. Mudar o canviar de mans una cosa, loc. Canviar de propietari.
  11. De primera , loc. Nou, que no ha segut utilisat per ningú encara: Ha comprat el coche de primera .
  12. De segona o segon , loc. Que no és nou, que ha segut utilisat ya per un atre: Ha comprat la vivenda de segona .
  13. Tindre en algú, loc. Tindre capacitat dinfluència, persuasió, convenciment en atra persona: El director molta en els seus treballadors.
  14. A mans plenes, loc. En gran abundància.
  15. En les dos mans, loc. En tota voluntat.
  16. Donar en , loc. Entregar una cosa directament al seu destinatari sense intermediaris.
  17. A o a la , loc. En bona disposició o accessibilitat per al seu us: Hi han programes dordenador que convé sempre tindre a .
  18. Fer una cosa a , loc. Fer-la en les mans, no industrialment en màquines. Lestora està tota feta a .
  19. Ser la dreta, loc. Persona de molta confiança duna atra que pot fer treballs de molta importància en ella o en la seua absència. Envià a la resolució del conflicte al secretari, la seua dreta.
  20. Tindre esquerra, loc. Qualitat per a resoldre problemes en gran habilitat o tacte: En les relacions internacionals és necessari tindre molta esquerra.
  21. dobra, el treball desenrollat per un obrer: La dobra de la fàbrica està composta per xixantatrés treballadors.
  22. Mans, treball manual fet en una obra: La modista còbra quaranta duros de mans.
  23. Mans lliures, dispositiu que permet mantindre conversacions telefòniques sense necessitat dusar les mans.
  24. De mestra o de de mestre, loc. Fet per un especialiste, en molta perfecció.
  25. Tindre bona , o bones mans, loc. Tindre molta habilitat.
  26. No tindre prou mans, loc. No donar abast, tindre molt de treball.
  27. per , loc. Junts.
  28. En les mans en les bojaques, loc. Sense treball.
  29. Posar a lobra, loc. Posar-se a treballar, aplicar-se a una activitat.
  30. Fer-se la , loc. Masturbar-se.
  31. Enviar a algú a fer la , loc. Enviar-lo a un mal viage, a fer punyetes, a la merda.
  32. A fer la , loc. coloq. i vulg. Molt llunt: Les Filipines estan a fer la dací.
  33. Donar lúltima a una cosa, loc. Acabar-la.
  34. Una de pintura, de calç, doli, etc., loc. Una passada.
  35. Arribar o aplegar a les mans, loc. Barallar-se.
  36. Lluitar en forta, ant. Lluitar en molta intensitat.
  37. Fer la , loc. Fastidiar, incordiar, enguiscar, fotre. ant. Masturbar.
  38. Cada costat duna cosa o persona, i cada direcció lateral en quan està en relació en la dreta o esquerra dalgú: A esquerra, a dreta.
  39. Conjunt de vinticinc fulls de paper.
  40. de morter, maceta de morter o picamà.
  41. Ser , loc. Ser el primer en lorde dels jugadors; ser el que rep la primera carta o ficha quan les repartixen i qui la tira en escomençar el joc; en els jocs de pilota, tindre en les mans la pilota en dret a llançar-la.
  42. Ara és , loc. Ara és el moment propici per a fer alguna cosa; ara és lhora.
  43. Vindre a , loc. Vindre be, ser oportú, presentar-se una bona ocasió.
  44. Tirar una , loc. Ajudar.
  45. La esquerra és per a pixar, loc. Se diu als esquerrers per a que utilisen la dreta.
  46. No hi han mans, loc. No haver remei, no haver manera de solucionar algun assunt.
  47. Demanar la , loc. Solicitar als pares la filla per a contraure matrimoni en ella: Vinc a demanar-li la de sa filla.
  48. De la al colze, loc. Se diu de la poca grandària duna persona.
  49. Parlar en les mans, loc. Moure-les molt en parlar; deixar de treballar per a parlar.
  50. Posar la damunt, loc. Pegar-li ad algú.
  51. Alçar la , loc. Alçar-la en senyal damenaça.
  52. En la esquerra, loc. Fet al revés de com havia de fer-se.
  53. Posar les mans al fòc, loc. Assegurar la veritat i certea dalguna cosa o lhonradea duna persona: Mira si estic segur que diu la veritat que pose la en el fòc per ell.
  54. Caure de les mans, loc. Se diu dun llibre o escrit per ser molt avorrit, sense interés: Escrigué una novela tan avorrida que se me caïa de les mans.
  55. Embrutar-se les mans, loc. Participar en un delit.
  56. Llavar-se les mans, loc. Eludir la responsabilitat. Si fas malament este treball, yo em llave les mans.
  57. En les mans llavades, loc. Voler lutilitat o fruit dalguna cosa sense haver fet cap desforç per a conseguir-ho.
  58. Anar-se-li ad algú la , loc. Excedir-se: Se li nha anat la en el colp i lha mort.
  59. Senyar-se en la dreta, loc. Actuar adequadament o en molta sòrt.
  60. Estar deixat de la de Deu, loc. Estar abandonat sense latenció necessària: El problema és que el teu barri està deixat de la de Deu.
  61. Tindre les mans foradades, loc. Ser molt malgastador.
  62. Cantar en la , loc. Tindre molta perspicàcia, sagacitat, instint.
  63. En bones mans, loc. Baix la responsabilitat dalgú en qui es pot confiar: Deixat operar per eixe mege, estaràs en bones mans.
  64. No saber u a on la dreta, loc. No saber res.
  65. de sant, loc. Se diu dun remei efectiu: La camamirla és de sant per al mal de pancha.
  66. Tindre les mans brutes de sanc, loc. Haver mort ad algú.
  67. Tindre mans de sant, loc. Ser molt bo fent una cosa.
  68. Donar-li u la i prendres braç i tot, loc. Donar confiança o alguna cosa ad algú i prendres este més de lo que se li dona.
ref. Una mà llava l’atra i les dos la cara. Les mans en lo cul, el cul en casa i la casa ben llunt. Les mans quetes i parla si vols.
Buscar Mans en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.