abast, -ts
(Posverbal de abastar.)
- s. m. Acció d’abastir.
- Provisió de quemenjars i unes atres coses necessàries per a una casa o població.
- Donar abast, loc. Satisfer peticions o demandes quan estes en són moltes, atendre o complir totes les funcions, necessitats o treballs. Sol usar-se en frases negatives: No dona abast en la faena. Plou tant que l’albelló no dona abast.
- Peça accessòria en el brodat.