entregar
Flexió verbal »(Del llatí integrāre, restituir, completar.)
- v. tr. Posar una cosa en poder d’algú: Entregar les claus al propietari. Entregarà els premis el president del tribunal.
- Entregar l’ànima a Deu, loc. Morir.
- Entregar una ciutat, fortalea o fortificació, rendir-la a l’eixèrcit enemic.
- Entregar a u a la justícia, als seus enemics, etc., posar-lo en mans de l’autoritat, dels adversaris, etc.
- refl. Dedicar-se completament a una cosa: S’entregà a l’estudi dels clàssics.
observacions/documentació: Se tracta d’un verp documentat en el sigle XIV i en la lliteratura posterior. No és un castellanisme: “...que·s puscha pagar ni entregar dels ditz C sous que ha pagatz per lo dit Berenguer...”. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. 1275. “Et jatsesie per entregar et satisfer al dit vehi nostre poguessem procehir a penyores o represalies de bens de vehins vostres.”. Llibre de Consells. 1379. “...a causa de la dita prohibicio e manament penal, se son parats y·s paren en liurar e entregar les dites peces”. Jaume Pons i Miquel Llavata. La Germania. 1520.