Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: passar
passar
Flexió verbal »
(Del llatí vulgar *passare, mat. sign.)
  1. v. intr. Recórrer un espai, traslladar-se dun lloc a un atre.
  2. Passar avant, progressar, seguir un camí alvançant.
  3. Aplicat a coses inanimades com ara camins, corrents daigua o daire, etc., discórrer: Este camí passa per ma casa.
  4. Cabre per un forat o conducte: El botó és gran i no passa pel trau.
  5. Entrar a un lloc: Passa dins i assentat.
  6. refl. Canviar de lloc, de posicionament didea: Thas passat a lenemic.
  7. Dit duna cosa, convertir-se en una atra, mudar dun estat a un atre: Passar de lalegria al plor.
  8. Anar més allà: Laigua li passava els genolls.
  9. Transcórrer temps: Han passat huit anys.
  10. Passar el temps, loc. Entretindres: Passem el temps charrant en la sala despera.
  11. Ocórrer, fer-se realitat una acció: Ha passat lo que tots esperàvem.
  12. Ser tengut algú per lo que no és: Ha passat per chiquet pero és un adult.
  13. Cessar una acció: Ya se li ha passat la febra.
  14. intr. o refl. Abstindres dalguna cosa: No pot passar sense fumar.
  15. En alguns jocs de cartes, dòmino, etc., renunciar a la seua tanda per no tindre carta, ficha, etc., o per qualsevol atre motiu.
  16. intr. i refl. Llançar-se a perdre, perdre la frescor, etc.: El peix sha passat i està pudent.
  17. tr. Recórrer, travessar una cosa: Per a anar al port has de passar per El Grau.
  18. Passar la terra, la segona llaurada.
  19. Travessar des duna banda fins a latra: Passa a latra banda del riu. Passa el carrer pero abans mira a dreta i esquerra.
  20. ant. Desvirgar.
  21. Aventajar o ser superior ad algú: Passa a son germà en altura pero també en inteligència.
  22. ant. Transgredir una llei o norma.
  23. Experimentar una acció, un estat físic o anímic, etc.: No passes pena. Molts chiquets passen la pallola. Passar fam i set.
  24. Patir una cosa: Ha passat una desgràcia. Passaré lexamen en èxit. Passar calor, fret, fam o set, és un patiment.
  25. Passar conte, loc. Tindre conte, vigilar, guardar, cuidar: Passa conte del menjar que està al fòc.
  26. Estar en un lloc durant un temps determinat: Passarem la nit ací. Passaven lhivern en casa. També pot ser reflexiu: Passar-se el dia en el treball.
  27. Viure: En pocs diners passen com poden.
  28. Passar de laire (com els camalleons), loc. Menjar molt poc.
  29. Passar-ho be, loc. Frase de cortesia que es diu en anar-sen.
  30. s. Modo natural de viure: Tindre un bon passar.
  31. tr. Fer travessar un espai o transportar alguna cosa dun lloc a un atre: Passa productes prohibits a lestranger.
  32. Fer travessar un cos, traspassar.
  33. Passar el pestell o forrellat, tancar en pestell o forrellat.
  34. Reproduir un dibuix transportant les llínees de loriginal a una atra superfície.
  35. Fer que una cosa es moga estant en contacte sobre una atra: Passar la pel llom.
  36. Fer que una ferramenta o instrument de treball se moga sobre una cosa: Passar la plana a la fusta.
  37. Sometre alguna cosa a lacció dun agent modificador: Passa la roba per aigua bollint.
  38. Passar a sanc i a fòc, loc. Matar a la gent i cremar la població.
  39. Passar pel cap, tindre una idea.
  40. Passar pel forn, fornejar una cosa sense deixar-la còure totalment.
  41. Passar per aigua, sometre alguna cosa a lacció de laigua; sol dir-se de lo que es bull només un moment, com ara els ous.
  42. Passar per les armes, fusilar, matar en un combat.
  43. Passar per les brases, còure una cosa superficialment.
  44. Transferir, fer que una cosa vaja duna persona a una atra: El billet fals passa duns a atres.
  45. Passar una orde, transmetre-la.
  46. Passar el rosari, dur el conte de les avemaries en un decenari de rosari i recitar les denes.
  47. Passar visita un mege, visitar un mege als seus pacients.
  48. Passar llista, enunciar ordenadament els noms de persones o coses consignades en una llista.
  49. Passar revista, revisar persones o coses per a comprovar el seu estat.
  50. Passar contes, ajustar-los.
  51. Passar la lliçó a un alumne, fer-li-la recitar per a comprovar si se la sap.
  52. Passar ad algú, ensenyar-li la lliçó.
  53. Passar un sòu, una pensió, cedir ad algú un sòu o una pensió.
  54. Passar paraules, ant. Conversar.
  55. Deixar transcórrer el temps sense concedir o accedir a allò que algú ha solicitat: Passar a u en raons.
  56. Passa avant que afegirem caldo, loc. Indica que encara que en una casa estan menjant pot entrar i si vol afegir-se a taula.
  57. Passa avant que no cauràs en lo plat, loc. Indica que es pot passar a una casa encara que estiguen menjant.
  58. Passar a u en raons, loc. Donar-li llargues.
  59. Passar de llarc, loc. Passar sense detindres.
  60. Passar la per la paret, loc. No conseguir res.
  61. Passar per alt, loc. Passar inadvertit o ometre.
  62. Passar-se algú per baix cama, loc. Aventajar-lo, ser superior ad algú o no fer-li cas.
  63. Passar-sen, loc. Excedir-se.
  64. Passar-sen de paraules, loc. Excedir-se en paraules.
  65. Passar a net, tornar a escriure en orde i bona lletra un escrit fet en presses o un borrador.
  66. Fer-li passar a u més que Sant Agustí escrit, loc. Fer-li passar molt i generalment coses ingrates.
  67. Fer passar lestret de Gibraltar, loc. Fer-li passar ad algú dificultats, penes, mals moments, situacions difícils...
  68. No deixar passar ni una, loc. Estar molt atent en tot moment sense deixar passar ni una ocasió, oportunitat, falta, erro...
ref. Aigua passada no mou molí. Aigua que passa ya no torna. Lo que no passa en cent anys, passa en un dia. Passar el riu i soltar diner, mai el primer.
Buscar passar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: empassar.