Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Pedres
pedra, -res
  1. s. f. Substància mineral que constituïx les roques.
  2. La pedra rep numeroses denominacions adjectives segons la seua durea, composició química, estat natural, aplicacions o orige.
  3. Tros desta matèria dun cert tamany.
  4. ant. Proyectil desta matèria; per ext., proyectil de metal.
  5. Grans duna pedregada o graniçolada que cauen dun núvol.
  6. Cada gra que cau dun núvol en una pedregada o graniçolada.
  7. Concreció anormal que es forma en un renyó, una bufa, el fege, etc.
  8. Pedra filosofal, matèria en la que els alquimistes pretenien fer metals preciosos artificialment.
  9. Pedra angular, en un edifici o construcció, la que fa cantó i junta o sosté dos murs.
  10. fig. Base o fonament principal duna cosa.
  11. Pedra cantonera, pedra angular.
  12. Pedra arenisca, la que es desfà fàcilment.
  13. Pedra artificial, matèria artificial que es fabrica a imitació de la pedra natural.
  14. Pedra blava, lasurita, i també una pedra de to blau, molt dura de les pedreres valencianes de Sagunt i Portaceli.
  15. Pedra calar, aquella de la que sextrau calç per mig de la cocció.
  16. Pedra codiça, pedra molt dura, llisa i redonenca per haver-se erosionat per la força de laigua en els rius o plages.
  17. Pedra de Godella o Ribarroja, pedra dura i compacta que sextrau de les pedreres destes dos localitats valencianes i ha segut i és molt usada en Valéncia.
  18. Pedra de Benidorm, la que sextrau de la pedrera de Benidorm, és blanquinosa, blana i fàcil de tallar.
  19. Pedra negra, pedra de color fosc procedent de la pedrera valenciana de Les Alcubles.
  20. Pedra Almorquí, roca calcàrea, fossilífera marmòrea, de color gris blanquinós de gra fi de la pedrera valenciana de lAlmorquí de Monòver.
  21. Pedra roig Alacant, pedra compacta de gra fi, és una calcàrea marmòrea de color roig en vetes blanques que sextrau de La Romaneta, en els térmens de Monòver i La Romana.
  22. Pedra Bateig, roca arenisca calcàrea, compacta i de gra fi en un fort component detrític, partícules sedimentàries i fòssils. Hi han diverses classes com la Bateig blau, de color blau grisenc, la Bateig blanc o crema, la Bateig fantasia, és de color crema en moltes aigües, i la Bateig pla, és de color crema pujat de to. Sextrauen de les pedreres en el parage de Bateig entre les localitats valencianes de Novelda, Elda i Monòver.
  23. Pedra Borriol, roca de color gris rogenc, de gra fi compacta i entreverada irregularment que sextrau en la localitat valenciana de Borriol.
  24. Pedra blanca, pedra de color blanc. Hi han dos classes: la de la pedrera de Bellaguarda, prop de Vilarreal i que era fàcil de treballar, la de la Baronia dAlberich.
  25. Pedra de tap, V. tap (pedra).
  26. Pedra Alcora, roca calcàrea dolomitisada en chicotets fòssils. És de color marró rogenc i gra fi, uniforme i compacta que sextrau de la pedrera valenciana de LAlcora.
  27. Pedra gris Polpís, calcàrea marmòrea de color marró verdós fosc en vetes plenes de calcita, que sextrau de la localitat valenciana de Santa Magdalena de Polpís.
  28. Pedra emperador clar, roca calcàrea dolomitisada de color marró clar de gra fi, entreverada de blanc i groc que sextrau del terme municipal de la localitat valenciana de Bunyol (Buñol).
  29. Pedra crema marfil, roca calcàrea marmòrea de color crema groguenca en diverses tonalitats en vetes fines dorades i fòssils menuts. Hi han diverses classes com la crema marfil cotó, que sextrau de la Serra del Cotó en la localitat valenciana dEl Pinós, la marfil Zafra, que sextrau de la serra de La Zafra en Fortuna, Múrcia, el marfil Sierra Puerta, que sextrau de la Serra de la Puerta, en Múrcia o la fantasia cotó, en un entreverat abundant i gros dun color groguenc intens.
  30. Pedra daltar, ara o pedra destinada a la celebració de la missa.
  31. Pedra de construcció, pedra que es talla per a ser usada en lobra per a fer murs, parets, etc.
  32. Pedra de fil, aquella pedra de construcció relativament prima.
  33. Pedra de llum, alabastre per a finestres.
  34. Pedra carretal, pedra tallada rectangular per a fer murs i selleria.
    1. Pedra éntrega, ant. pedra íntegra, pedra que comprén tota la grossària de la paret i que dos cares, la de fòra i la de dins.
    2. Pedra perpeany, pedra íntegra que comprén tota la grossària de la paret i que dos cares, la de fòra i la de dins.
  35. Pedra blana, la que és fàcil de tallar i treballar.
  36. Pedra aspra, la que no està treballada i un aspecte bast.
  37. Pedra de mistera, lusada en misteres i que fa purnes per fregament.
  38. Pedra de fòc, sílex que fa purnes quan se colpeja en una atra pedra, pedrafoc, i la pedra refractària al fòc.
  39. Pedra doli, mineral usat pels gravadors per a esmolar les ferramentes.
  40. Pedra de llamp o rellamp, fulgurita, pedra que es considerava procedent de la caiguda dun rellamp i que es polia primitivament. En molts casos se tracta duna astral de pedra prehistòrica que pastors i llauradors trobaven pel camp i que lusaven com a amulet contra els rellamps, be duent-la damunt o posant-la en la casa, generalment en els fumerals, puix se creïa que els rellamps podien entrar per ells.
  41. Pedra de talla, la ya tallada regularment per a ser usada.
  42. Pedra corba, la tallada en forma curvilínea per a fer arcs.
  43. Pedra picada, la que està treballada.
  44. Pedra machana, pedra de riu per a empedrar superfícies.
  45. Pedra mamposta, pedra de mamposteria.
  46. Pedra mortina, pedra poc dura.
  47. Pedra rústica, pedra sense desbastar.
  48. Pedra sonada, pedra que ha segut comprovada la seua calitat colpejant-la per a vore el que fa.
  49. Pedra tallantada, la que ha segut colpejada en un tallant.
  50. Pedra tosca, pedra calcàrea molt porosa i llaugera.
  51. Pedra viva, pedra molt dura i compacta.
  52. Pedra seca, combinació de pedres amprada per a la mamposteria en sec.
  53. Pedra borda, combinació de pedres de formes i grossàries diferents que formen una paret.
  54. Pedra refractària, pedra resistent al fòc.
  55. Pedra meteòrica, aerolit.
  56. Pedra imant, magnetita.
  57. Pedra de tomba o tombal, lusada per a tancar un sepulcre.
  58. Pedra de porrejar, pedra dura i llisa usada pels sabaters per a colpejar damunt della.
  59. Pedra esmoladora o desmolar, pedra arenisca que sutilisa per a esmolar el tall de gavinets, tisores, etc.
  60. Pedra litogràfica, marbre de gra fi damunt del qual se dibuixa lo que es vol estampar i fa de mòle per a les estampacions litogràfiques.
  61. Pedra falsa, la pedra artificial que imita una pedra preciosa.
  62. Pedra preciosa o pedra fina, pedra dura i molt brillant.
  63. Pedra miliària, pedra utilisada per a marcar cada milla dun camí.
  64. Pedra passadora, la pedra que en un riu o corrent daigua sobreïx i facilita el pas chafant sobre ella.
  65. Pedra de la llet, jaspi blanc que les dònes, quan criaven, solien penja-ser al coll a laltura del pit com a talismà per a aumentar la secreció de la llet. També es creïa que aumentava la salivació dels chiquets.
  66. Pedra bezoar, V. bezoar.
  67. Agarrar ad algú en les pedres curtes, loc. Sorprendrel cometent algun delit o falta.
  68. Dur com una pedra, loc. Se diu dallò excessivament dur.
  69. Fer plorar a les pedres, loc. Moure a compassió.
  70. No deixar o no quedar pedra damunt pedra, loc. Quedar totalment assolada una ciutat, edifici, etc.
  71. Passar per la pedra, loc. Obligar ad algú a fer una acció a la que es resistix.
  72. Pegar en pedra, loc. Trobar impediments o parapeus per a obtindre lo que es pretén.
  73. Posar la primera pedra, loc. Colocar la primera pedra duna construcció per mig duna cerimònia celebrada per a tal fi.
  74. Quedar de pedra, loc. Quedar sense paraules, sorprés, atònit.
  75. Tirar la pedra i amagar la , loc. Causar-li ad algú un perjuí amagant la pròpia autoria.
  76. Tirar pedres a la pròpia teulada, loc. Perjudicar-se a mateix.
  77. Traure suc a les pedres, loc. Obtindre profit fins de les coses manco profitoses.
  78. No ser u de pedra, loc. Tindre sentiments.
ref. El que tot ho ha de donar a fer, tot és civada de pedres. Pedra que ix de la mà no sap a on va. Tota pedra fa paret. No et fies mai de pedra redona ni de gos albelloner.
Imàgens
Buscar Pedres en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.