tindre
Flexió verbal »(Del llatí tenēre, que en llatí clàssic expressava sobretot l’idea de sostindre, subjectar, mantindre, pero en el llatí vulgar adoptà també el de posseir.)
- v. tr. Agarrar, sostindre o mantindre alguna cosa subjecta, impedint que caiga: El canelobre té un ciri en cada braç.
- Dominar, subjectar una cosa impedint que canvie de lloc; parar: Tenia al gos per la coa per a que no se n’anara.
- refl. Eixercir domini sobre els propis impulsos, reprimir-se; no continuar lo que s’havia escomençat o anava a fer-se: Me tinc la llengua per a no malparlar.
- Eixercir el domini sobre alguna cosa.
- Conservar, retindre alguna cosa: Els conquistadors tenien esclaus als indígenes.
- Posar alguna cosa a on estiga segura, guardar-la en un lloc adequat: El croniste té les claus de la ciutat.
- Posseir.
- Contindre: La botella té suc de bresquilla.
- Incloure, contindre en sí mateix: Ella té inteligència. El meló té pepites.
- Estar malalt o patir certa malaltia: Tinc la grip. Té la pallola.
- Unit a l’infinitiu pel relatiu que conserva el seu valor de verp independent i forma locucions com Tindre que dir i Tindre que vore.
- Unit a un infinitiu per les preposicions a o de o per la conjunció que, se convertix en auxiliar per a indicar obligació: Tinc hui moltes coses a fer. Tinc de parlar-te de ton germà. Tinc que anar a l’encontre.
- ant. Complir una promesa, llei, acort, etc.
- ant. Ser tengut, estar obligat.
- ant. Tindre companyia, fer companyia.
- ant. Tindre dretura, obrar en bona llei, en justícia.
- ant. Tindre l’envit, acceptar un envit, un desafiu.
- ant. Tindre prop ad algú, estar prop per a impedir-li fer lo que vol.
- ant. Tindre temps, dedicar temps a una cosa.
- ant. Tindre’s en una atra cosa o en algú, estar adherit o unit.
- ant. Tindre’s, unir-se en força una cosa en una atra.
- Tindre ad algú o alguna cosa en lloc de o en conte de tal atra, considerar-la de la mateixa manera, com si fora l’atra.
- Tindre el timó o els ramals, loc. Dur la direcció d’un quefer, d’un negoci…
- Tindre en molt o en poc, apreciar, valorar molt o poc.
- Tindre la davantera d’un eixèrcit, estar encarregat de dirigir-la, de conduir-la en la batalla.
- Tindre per o tindre de (tal cosa), dispondre d’una persona o cosa en concepte de tal o tal cosa: Té uns sacs per cortines. Tenim de mestra a una veïna.
- Tindre per, considerar algú o alguna cosa com a tal o tal, creure que això és cert encara que no ho siga: El tenien per amic i era un espia.
- Tindre raó, estar en lo cert.
- Tindre temps, dispondre de temps per a alguna cosa.
- Tindre trellat, posseir sentit comú, coneiximent.
- No tindre treues, loc. No tindre temps de fer una cosa.
- No tindre a on caure’s mort, loc. Trobar-se en la misèria, ser molt pobre.
- No tindre ofici ni benefici, loc. No tindre ni treball ni rendes.
- No tindre per a on agarrar-lo, loc. No tindre res de bo, ser roïn, de mala calitat.
- No tindre res seu, ser molt generós o malgastador.
- No tindre-les totes, loc. Sentir recel o por, no estar segur.
- Tindre (d’una cosa) per a donar i vendre, tindre molt, gran cantitat.
- Tindre a tret ad algú, loc. Tindre ad algú prop o davant, a la mà, a la vista, present.
- Tindre barra, loc. Ser un cara dura.
- Tindre collons una cosa, loc. coloq. Se diu d’una cosa adversa o complicada.
- Tindre collons, loc. coloq. Tindre valor o corage.
- Tindre d’eixe color un trage, loc. Tindre un problema paregut.
- Tindre el cor pelut, loc. Tindre mals sentiments.
- Tindre el geni curt, loc. No aguantar massa els atacs o els incovenients.
- Tindre el tir, loc. No estar quet, estar nerviós.
- Tindre els renyons ben coberts, loc. Tindre diners.
- Tindre idees de caragol buit, loc. Tindre idees sense trellat.
- Tindre l’esquena ampla, loc. Se diu de la persona que tot li és indiferent.
- Tindre la boca de flare, loc. Ser molt demanador.
- Tindre la cara forrada de badana o vaqueta, loc. ser un cara dura.
- Tindre la cera per vendre, loc. Tindre diners o fer com que es tenen diners.
- Tindre la coa de palla, loc. Ser molt susceptible.
- Tindre la mort a la porta, loc. Estar pròxima la mort.
- Tindre la paella pel mànec, loc. Dominar o controlar una situació.
- Tindre la pancha com una guitarra, loc. Estar molt prim i tindre la pancha llisa.
- Tindre les primeres orelles, loc. Ser molt jove o no haver canviat, ser el mateix que fa temps.
- Tindre mala fel, loc. Tindre mals sentiments.
- Tindre manco gràcia que un ou sense sal, loc. No tindre gens de gràcia.
- Tindre manco trellat que una cabra baix del “rabo”, loc. No tindre gens de trellat.
- Tindre més caps que barrets, loc. Tindre moltes ocupacions.
- Tindre més cara que esquena, loc. Tindre molta cara dura.
- Tindre més fam que Garró, loc. Tindre molta fam.
- Tindre més memòria que un tísic, loc. Tindre molta memòria.
- Tindre més merda que el pal d’un galliner, loc. Estar molt brut.
- Tindre més raó que un sant, loc. Tindre molta raó.
- Tindre més tecles que l’orgue de Sollana, loc. Tindre molts problemes o alifacs.
- Tindre sempre alguna puta que confessar, loc. Tindre sempre una faena o atra que fer.
- Tindre una aigüeta, loc. Faltar-li un regó, no estar massa be del cap.
- Tindre una pancha com un pagell, loc. Tindre molta pancha.
- Tindre-les, loc. Tindre disputes, baralles.