Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a arròs.

arròs, -ssos
(De l’àrap ar-ruzz, mat. sign.)
s. m. Planta anual gramínea (Oryza sativa), que es conrea en llocs molt humits i fa una espiga en grans comestibles ovalats rics en almidó. / Arròs apanollat, la planta de l’arròs que fa una espiga pareguda a una panolla. / Arròs aplanat, la planta de l’arròs que ha caigut en terra. / Arròs gitat o coscollat, la planta de l’arròs que es gita o cau ans de madurar. / Arròs grillat, la planta de l’arròs quan ha germinat. / Arròs recolzat, la planta de l’arròs que escomença a caure uniformement. / Arròs remelsat o colzat, la planta de l’arròs que escomença a caure a rogles. / Arròs solsit, la planta que va gitant-se per perdre vitalitat la palla o tronc. // Els grans de l’espiga d’esta planta, dels que hi han diverses classes segons la forma, grandària o color. / Arròs a mig gra, l’arròs que quan grana només ompli la mitat del palluç. / Arròs amonquilí, és de gra menut i sol fallar, no es considera bo. / Arròs arremullat, l’arròs que s’arremulla per a sembrar-lo. / Arròs benlloc, de gra redonet i d’espiga molt espessa, se considera bo. / Arròs blanc, l’arròs que no té palluç i que ix del molí per al consum. / Arròs bomba, de gra gros considerat com a molt bo. / Arròs del saüc, varietat d’arròs. / Arròs encourat, l’arròs que es podrix en el camp i pren un color de coure. / Arròs enterregat, el que procedix d’una planta d’arròs gitada i que té fanc del camp. / Arròs entufat, l’arròs que s’ha podrit i fa un tuf a podrit. / Arròs esquellat, el que només se li ha llevat el palluç en el procés que es fa en el molí. / Arròs favat, el que no està ben blanquejat en el molí i té una part opaca denominada perla que recorda a un gra de fava. / Arròs grança, varietat d’arròs molt bona i comercial. / Arròs integral, el que conserva el segó. / Arròs matisat, el que en el molinage se li dona parafina. / Arròs minso, el mal granat. / Arròs moscat, el que té unes taques com a puntets per haver segut atacat per un fonc. / Arròs palluçat, el que du molt de palluç procedent de l’arròs fallat. / Arròs panchablanca, varietat d’arròs. / Arròs picat, l’arròs que es pica o lleva el palluç a mà. / Arròs pixat, l’arròs que és groc per haver-se podrit. / Arròs prim, el que no ha granat be i és molt prim. / Arròs quebraçat, el que està badat com si tinguera una quebraça. / Arròs rebatut, el procedent de la rebatuda. / Arròs rebordonit, el que no té les qualitats pròpies de la seua classe. / Arròs roig, el que encara conserva el palluç. // Nom donat a moltíssims plats tradicionals valencians cuinats en arròs i uns atres ingredients. / Arròs a banda, arròs tradicional valencià fet en caldo de peix bollit, que es servix a banda del peix, el qual va generalment darrere. / Arròs al forn, arròs sec fet al forn en carn de porc, botifarra o llonganiça, creïlles, tomata, alls, cigrons i pot dur fesols i panses. Qualsevol arròs de carn, verdures o peix fet al forn. També se li dona el nom de arròs passejat, perque com antigament no hi havia forn en les cases s’havia de dur a coure de casa al forn de pa i d’este a casa. / Arròs blanc o bollit, arròs bollit sense safrà i generalment a soles en aigua. / Arròs caldós, arròs en caldo. / Arròs cru, l’arròs que no està ben cuit. / Arròs de dejuni, arròs de peix o fet únicament en oli i sense carn. / Arròs de les mongetes, arròs melós fet en bledes o espinacs i caldo de carn o de peix, si és de carn pot dur llonganices. / Arròs de peix, de marisc o a la marinera, arròs caldós fet en peix o marisc que pot dur pésols. / Arròs de senyoret, arròs sec o melós de peix fet en caçola, du pésols i pimentó morrongo, calamars, mero, llangostins o gambes i clòchines, això sí, tot pelat. / Arròs dels capuchins, arròs de caldo de peix en anchoves salades picades i lletuga bollida. / Arròs empedrat o en Xixona arròs de fàbrica (per ser un menjar comú entre els treballadors de les fàbriques de torró), arròs fet en caçola fonda, un sofregit de tomata, all i jolivert, el nom d’empedrat li’l donen els fesols que du. / Arròs en costra o crosta, arròs sec fet al forn en diverses carns i vegetals al que, poc ans de traure’l del forn, se li tiren per damunt ous batuts, de manera que es quallen fent una costra. / Arròs en fesols i naps, arròs caldós tradicional valencià fet en estos ingredients, carn de porc i penca, se fa en un perol i és un menjar d’hivern. / Arròs en llet, postres fetes en arròs bollit, llet, sucre i canella. / Arròs groc, l’arròs en safrà. / Arròs negre, arròs tradicional valencià, és un arròs sec de peix fet en paella i en sepionets que amollen la seua tinta. / Arròs rossejat, arròs sec que es dora al forn per damunt, hi han diverses classes. / Arròs sec, qualsevol arròs sense caldo. / Arròs en crits, local. Arròs a soles, sense res més, sense carn, ni peix, ni verdura. / Arròs i bancal, local. Arròs cuinat únicament en les verdures de temporada que produïx l’hort o bancal i sense carn. // Molts plats cuinats en arròs prenen el nom del seus principals ingredients o del més característic, com ara arròs en costelletes, arròs caldós en sépia, arròs en espinacs, arròs en col, arròs en bledes, arròs en carabassa, arròs en fenoll... / Molts plats cuinats en arròs prenen el nom de l’atifell: arròs en paella (V. paella), arròs en caçola, arròs en caçola d’obra, arròs en caçola fonda, arròs en perol, arròs en calder... // Condir més que l’arròs caldós, loc. Condir un menjar o una cosa molt. // Pareix que mira l’arròs, i mira les tallades, loc. Se diu de la persona que fa vore que vol una cosa quan ne vol una atra més important.
ref. L’arròs fa el ventre gros. L’arròs fa el ventre gros i la pancha llisa. L’arròs gitat fa a l’amo alçar el cap. L’arròs viu en l’aigua i mor en l’aigua. L’arròs i el gaspacho volen fòc de borracho. Arròs i bugada, fòc de brasa. Arròs encourat, any de moliner.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: -arro i aro.