terra
(Del llatí tĕrra, mat. sign.)
- s. f. Planeta del sistema solar en el que habita el ser humà (s’escriu en mayúscula): El planeta Terra és la nostra casa.
- Part de la superfície del planeta no coberta per la mar.
- U dels quatre elements de la naturalea, en contraposició a l’aire, l’aigua i el fòc.
- Sol natural o artificial sobre el qual se camina, qualsevol superfície sobre la que estan les persones o coses; en este significat, la paraula terra es sol usar precedida de preposició: a terra, en terra, per terra.
- La vida terrenal, el món material, en contraposició a la vida eterna, a l’atre món.
- Qualsevol part o divisió geogràfica o política del territori. Respecte d’una persona, lloc a on ha naixcut: La meua terra és el Regne de Valéncia. Esta és la terra dels valencians.
- Terres valencianes, el Regne de Valéncia, Valéncia.
- La terra del che, coloq. Les terres valencianes o Regne de Valéncia, per l’us que en tot el valencià i en el castellà de Valéncia es fa de l’interjecció che.
- Terreny destinat al cultiu, que és apropiat per a l’agricultura.
- Matèria formada per arena, argila i matèria orgànica que forma la part blana de la corfa terrestre en contraposició a la roca, metals, etc.
- Terra assaonada, la que es pot treballar en molta facilitat, especialment en acabar el rec o la pluja.
- Terra cagaferrada, la que és dura i compacta, mala de treballar.
- Terra campa, terra sense arbres, dedicada al cultiu de cereals.
- Terra crua, la que es troba baix de la terra cultivable.
- Terra de canyar, en l’arrossar, la terra establida des de fa poc.
- Terra de colp, en l’arrossar, la terra que està enmig del curs de l’aigua.
- Terra de regadiu, la terra de cultiu que es rega.
- Terra de secà, la terra de cultiu que no es rega i només rep l’aigua de pluja.
- Terra dolça, la que és tova, bona de treballar; també es diu terra farinosa.
- Terra eixamorada, la que es va secant, i és més dura.
- Terra erma, terra sense cultiu, improductiva.
- Terra falladora, terra que té poca collita.
- Terra farinosa, la molt tova i fina, també es diu terra dolça.
- Terra granadora, terra a on el sembrat grana be.
- Terra margosa, terra blanquinosa.
- Terra molsosa, terra formada pel sediment de les riuades.
- Terra morta, la que no es cultiva.
- Terra negra, la que es forma per descomposició de matèries orgàniques, de color fosc i molt bona per al cultiu.
- Terra roja, terra argilosa o gredosa, de color roig.
- Terra sapenca, terra estèril.
- Terra solta, terra esponjosa, fàcil de treballar.
- Terra vegetal, terra en gran cantitat de matèria orgànica, molt bona per al cultiu.
- Terra verge, terra que no s’ha cultivat mai.
- Nom donat a diverses matèries pulverulentes, especialment a certs òxits metàlics.
- Terra d’escurar o terreta, terra arenisca que servix per a escurar, especialment els atifells de cuina.
- Terra d’ollers, argila.
- Terra cuita, argila barrejada en aigua i cuita en forns especials que s’usa per a fer objectes de cuina, recipients per a menjar i beure, per a tindre plantes, flor, etc.
- Terra sagellada, bolarmeni, argila ferruginosa rogenca.
- A ras de terra, al mateix nivell de terra, sense perdre contacte en ella.
- Baix terra, baix de la superfície de la terra.
- Caure en o a terra, loc. Caure en el sol o pis.
- Anar a terra, fig. loc. Perdre’s, deixar d’existir: La fàbrica ha anat a terra i ha tancat.
- Caure en terra, o anar-se’n a terra, caure, afonar-se.
- De la terra, de la pròpia terra, país o regió i no vengut d’una atra.
- Deixar en terra, fig. ant. Deixar anar, prescindir d’alguna cosa.
- En terra plana, a peu pla, a nivell de terra.
- Per mar o per terra, navegant o caminant.
- Posar els peus en terra o peu a terra, descavalcar o baixar d’un vehícul.
- Posar terra per mig, fugir, alluntar-se d’un lloc per a evitar un perjuí.
- Prendre terra, aterrisar l’avió o arribar la nau a port.
- Saltar a terra, loc. Eixir d’una embarcació, desembarcar.
- Terra adins, en un lloc interior, que s’allunta de la costa.
- Terra de ningú, en temps de guerra, territori no ocupat per ninguna de les parts beligerants.
- Terra de promissió, la terra promesa per Deu als israelites; fig. Terra fèrtil, rica, plena d’abundància.
- Terra ferma, massa de terra que forma els continents, en contraposició a l’oceà i les illes.
- Terra Santa, llocs de Palestina relacionats en la vida i mort de Jesucrist considerats sagrats.
- Tindre molta terra o moltes terres, tindre grans extensions de terra de cultiu.
- Tirar a terra o en terra, loc. Llançar alguna cosa o ad algú per a que caiga.
- Quedar en terra, loc. Perdre algú el mig de transport quan se’n va de viage o no fer un viage que s’havia organisat.
- Besar la terra que algú chafa, loc. Sentir un gran respecte o agraïment cap ad eixa persona.
- De terra no passarem, loc. Indica que sempre hi ha un llímit per als problemes.
- No tocar els peus en terra, loc. Estar en l’inòpia, no ser conscient de la realitat.
- Tirar terra a una cosa o per damunt d’una cosa, loc. Ocultar-la, fer que no es parle més per a que s’oblide.
- Tirar-se terra als ulls, loc. Parlar o fer alguna cosa de manera que, volent disculpar-se, u mateixa es perjudique.
- Terra que no s’alce, loc. local. Se diu quan s’acorda una cosa volent dir tracte fet, d’acort, aixina siga.
observacions/documentació: S’escriu Terra, en mayúscula inicial, quan designa al planeta.