(Del llatí cattus, mat. sign.)
- s. m. Mamífer domèstic i carnicer, pertanyent a l’espècie Felis catus i a la família dels fèlits, que té ungles retràctils, el cap redó, llengua aspra i pèl espés i suau.
- Gat montés, gat salvat, gat selvat, o gat feréstec, felí de l’espècie Felis sylvestris de major tamany que el gat comú. Normalment viu en zones de vegetació densa dels boscs i s’alimenta de chicotets roedors.
- Gat cerval, Felis lynx, espècie de major tamany que el gat montés pròpia dels boscs espessos. Vulgarment se nomena gat cerval al gat montés.
- Gat d’Algàlia, mamífer pertanyent a l’espècie Viverra civetta. Té les cames curtes i pot aplegar a pesar vint quilos. El seu pelage és gris en taques negres en el coll i una cresta negra en l’esquena. Posseïx una bossa prop del furó en la que segrega una substància grassa que s’usa en l’indústria cosmètica. La carn d’est animal és molt apreciada en alguns països com ara la China.
- Gat d’Angora, gat procedent d’Angora (antiga denominació de la ciutat turca Ankara) de pèl molt llarc.
- Gat siamés, gat procedent d’Àsia de pèl curt i color ocre o gris en la cara i orelles.
- fig. Persona desperta i llesta.
- Gat vell, se diu de qui té experiència i no es deixa enredrar o enganyar en facilitat.
- Gat de nau, jove aprenent de grumet.
- Màquina composta d’un engranage de pinyó i cremallera que s’utilisa per a facilitar l’alçament de càrregues pesades a poca altura.
- Ferramenta que els fusters utilisen per a subjectar peces encolades i que aixina s’apeguen de manera consistent.
- Instrument usat per a reconéixer i examinar determinades armes d’artilleria com ara els canons.
- Gat d’Eivissa, entre els mariners de Dénia, nom donat a una classe de núvols que indiquen pluja.
- Peix pertanyent a l’espècie Scyllium catulus que pot aplegar a superar el metro de llargària.
- Gat, gata, gatet o gat picat són diverses formes de denominar al peix pintarroja.
- Gat negre, local. Colpet o gotet de café licor.
- Com un gat, loc. En molta llaugerea i destrea.
- Ser una gata moixa, loc. Mostrar-se una dòna inocent en aparència, pero no ser-ho de veritat.
- Ser un gat o ser molt gat, loc. Ser astut.
- Més pagat que un gat en un lleu, loc. Molt pagat o content.
- Ser un cabaç de gats, loc. Haver un embolic o guirigall entre persones que parlen i criden i no s’enteren.
- Gatets i gossets, loc. Tot lo món.
- Estar gat, loc. Estar bufat o begut.
- Caure de peus com els gats, loc. Tindre bona ventura o sòrt.
- Tindre sèt vides com els gats, loc. Dit d’una persona que viu molts anys o d’un animal o cosa molt duradora.
- Com el gat i el gos, loc. Barallats o en disputa.
- ¿Quí posarà el cascavell al gat?, loc. Se diu d’una actuació complicada o perillosa que segurament ningú voldrà realisar.
- Donar gat per llebre, loc. Fer creure que una cosa d’inferior calitat o valor és una atra millor o superior.
- D’un gat fer un lleó, loc. Exagerar en extrem.
- El gat, dialect. i coloq. El número setantacinc (75) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de el llaurador.
ref. Lo gat en lo balcó, companyó no vol. Fill de gat, gatet. De nit tots els gats són negres. A gat vell no li cal cascavell. Lo més guardat s’ho menja el gat. Be sap lo gat la barba que llepa. Qué sap el gat de fer culleres si mai no ha segut cullerer. Gat en guants no caça rates. El gat no té amo. El gat, rater o lladre. Gat i gos no fan lliga. Gat i gos faran lliga si de chiquets junts se’ls cria. Gat que no caça, ¿per a qué el vols? Els gats per als descuidats. Gat maulador, mai no serà bon caçador. Al gat ¿sarpada? i al colom ¿porgueres? Quan el gat no està, les rates ballen. Gat escaldat, en aigua calenta o freda en té prou. El gat escaldat en poca aigua té prou. 
