Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cascavell
cascavell, -lls
(Del llatí *caccabĕllu, var. de cacabǔlu, campaneta.)
  1. s. m. Peça de metal buida que dins ne té una atra solta que balla o es belluga i fa un soroll metàlic. És habitual penjar-la del coll de certs animals per a saber quan se mouen i a on estan.
  2. fig. i ant. Testícul.
  3. Acabament posterior esfèric i de metal d’alguns canons d’artilleria.
  4. Anells còrneus que algunes serps tenen en la part de la coa i que fan sonar.
  5. Alegre com un cascavell o com un manoll de cascavells, loc. Molt alegre.
  6. Posar el cascavell al gat, loc. Atrevir-se a fer una cosa perillosa.
  7. Tremolar com un cascavell, loc. Tremolar molt.
ref. Al gat vell no li cal cascavell.
Buscar cascavell en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: cascabell.