anell, -lls
(Del llatí anĕllu, mat. sign.)
- Arquit. Molura que rodeja un cos cilíndric, generalment en les columnes.
- Arquit. Molura circular que servix de base a la cúpula.
- Arquit. ant. Clau de l’arc.
- Brocal del pou.
- Zool. Cada u dels segments que forma el cos d’un anèlit.
- Bot. Noms d’algunes parts de les plantes en forma de cércol o anell. Si es tracta dels cércols d’un arbre que es detecten en ser tallat horisontalment, se denomina anelles de creiximent.
- Astron. formació celest lluminosa que circumda alguns planetes, com ara Saturn.
- Mat. Conjunt d’elements entre els que es definix una regla de composició assimilable a la suma i una atra assimilable al producte.
- Quím. Estructura molecular formada per una cadena d’àtoms tancada.
- Anell pastoral, l’anell que porten els prelats i que donen a besar.
- Anell de compromís, l’anell que un promés dona a l’atre, o que es donen mútuament, com a senyal de futur matrimoni.
- Anells olímpics, conjunt de cinc anells entrellaçats, disposts en dos files horisontals, tres dalt i dos baix, que són el símbol internacional dels jocs olímpics o olimpiades.
- Com anell en dit, loc. Que una cosa ve molt be o s’ajusta a una atra perfectament.
- Metafòricament, qualsevol extructura o disposició circular: L’eixèrcit formà un anell entorn de la ciutat.