any, -anys
(Del llatí annus, mat. sign.)
- s. m. Temps que tarda la Terra en pegar una volta en la seua òrbita al Sol.
- Dotze mesos, des de l’1 de giner al 31 de decembre.
- Periodo de dotze mesos a contar des d’un dia qualsevol.
- Periodo de temps que coincidix més o manco en un any, durant el que es realisa un treball.
- A anys llum, fig. Molt llunt d’alguna cosa, en sentit espacial o qualsevol atre: Estàs a anys llum de comprendre el problema.
- Al cap de l’any els mateixos diners, loc. Indica indiferència o despreocupació per una pèrdua no massa important.
- Any acadèmic, periodo d’un any que escomença quan acaben les vacacions de l’anterior.
- Any anomalístic, Astron. Temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra per l’afeli o el periheli de la seua òrbita; consta de 365 dies, 6 hores, 13 minuts i 59 segons.
- Any astral o sideral, temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra pel mateix punt de la seua òrbita. Any de 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 24 segons.
- Any astronòmic, astral o sideral, és el que considerem any normalment, de 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 24 segons, que és el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra pel mateix punt de la seua òrbita.
- Any bisext, V. any de traspàs.
- Any civil, l’any normal de 365 dies o de 366 si és de traspàs.
- Any climatèric, el sèptim o nové any de l’edat d’una persona i els seus múltiples, que segons se creu és quan s’experimenten canvis en la constitució física.
- Any de gèls, pluges (o plujós), pedra, neu (o nevades)... Any en que ha gelat molt, ha plogut massa, pedregat...
- Any de gràcia o del Senyor, ant. Any de l’era cristiana, contat des del naiximent de Jesucrist.
- Any de la picor, de la pera, de la naneta, de Maria Castanya... indica époques remotes.
- Any de traspàs, any que té 366 dies, per lo que s’afig un dia al més de febrer. Se repetix cada quatre anys.
- Rel. Any eclesiàstic, el que governa les solemnitats de l’Iglésia i que escomença en la primera dominica d’advent.
- Any escolar, periodo que correspon a un curs escolar i escomença quan acaben les vacacions d’estiu.
- Any llum, Astron. Mida astronòmica de llongitut, que equival a la distància que recorre la llum en el buit durant un any.
- Any llunar, Astron. Periodo de dotze mesos llunars o de 354 dies.
- Any meteorològic, any que es conta des de l’1 de decembre al 30 de novembre de l’any següent.
- Any nou, l’any que escomença o els primers dies de l’any que escomença; cap d’any.
- Any passat, l’any anterior al present.
- Rel. Any sant, any de jubileu.
- Any vinent, l’any pròxim o posterior al present.
- Cap d’any, el primer dia de l’any.
- De cent a cent anys, una volta, loc. En contadíssimes ocasions.
- Dia de cap d’any, V. dia.
- Eixir de mal any, loc. Passar i deixar arrere una época de desgràcia.
- Els anys no passen debades, loc. Indica que el pas dels anys se fa notar en les persones o les coses, envellint-les o deteriorant-les.
- Entre l’any, durant l’any, en el transcurs de l’any.
- Est any, V. enguany.
- Fer anys, complir anys una persona o passar anys des de que tingué lloc un acontenyiment: Hui és el meu natalici i faig 37 anys. Demà farà dos anys que faltà mon pare.
- L’any de les tàpenes o tàperes, loc. L’any que no vindrà mai; mai.
- L’any que ve o any vinent, l’any pròxim o posterior al present.
- Llevar-se anys de damunt, loc. Rejovenir-se per haver-se llevat de damunt una malaltia, preocupació, patiment...
- Llevar-se anys, fig. Dir que es té una edat inferior a la real.
- Meló de tot l’any, V. meló.
- Molts anys, loc. que es gasta per a felicitar ad algú en motiu del seu natalici: A.-Hui faig 37 anys. B.-¡Molts anys!
- Nit de cap d’any, V. nit.
- Per molts anys, loc. Se diu per a felicitar ad algú desijant-li que el goig o la cosa conseguida li dure molt.
- Posar-se anys damunt, fig. Envellir de colp per excés de treball, patiments o preocupacions.
- Ser de l’any dèneu, loc. Ser molt inocent o fava.
- Tal dia farà un any, loc. Se diu per a mostrar despreocupació o desinterés davant d’un fet o perill.
- Tindre els seus (meus, teus...) anys, ser major o vell.
- Tirar-se de damunt (o traure’s) la pancha de mal any, loc. Deixar de passar fam.
- Un any part atre, loc. ant. i dialect. Un any sí i atre no successivament.
- Estar de bon any, loc. Estar gros.