prendre
Flexió verbal »(Del llatí prehendĕre, mat. sign.)
- v. tr. Agarrar.
- Agarrar en la mà.
- Prendre el pols ad algú, medir-li el pols per a controlar el seu estat de salut.
- Adoptar una manera d’actuar o d’obrar: En morir el pare el fill major ha pres el paper de cap de família.
- Prendre acorts, determinacions, resolucions, etc. Decidir, acordar, resoldre…
- Prendre la contra, ant. Adoptar una posició antagònica.
- Prendre consell, seguir un consell rebut.
- Prendre eixemple, llum, mostra, etc. Adoptar com a eixemple o model.
- Prendre l’hàbit, ingressar en una orde religiosa.
- Prendre nota d’alguna cosa, tindre-la en conte, considerar-la.
- Prendre part en una cosa, intervindre, decantar-se per una de les parts.
- Prendre possessió, fer-se càrrec d’una propietat o ocupar un càrrec.
- Prendre precaucions, prevore, anar en conte.
- Reaccionar davant d’una situació, una circumstància, un fet…
- Prendre a broma, no considerar sério un assunt, un fet, una cosa…
- Prendre be o prendre malament, reaccionar be o malament.
- Prendre-la en algú, culpar ad algú per lo que fa o diu, tindre-li mala voluntat.
- Tindre sentiments interns favorables cap a una cosa, situació, assunt…: Li ha pres afecte al gos que trobà.
- Prendre gust, aficionar-se a una cosa.
- Patir un dolor, dany, castic…
- ant. intr. i impersonal. Succeir, acontényer, ocórrer.
- tr. Apropiar-se alguna cosa, assampar-la.
- Furtar, apropiar-se d’una possessió aliena.
- Atrapar ad algú o algun animal que es resistix a ser capturat.
- ant. Ocupar un lloc, terreny, etc.
- Prendre terra, aterrisar una nau aérea, atracar un barco, descendir d’una nau.
- Obtindre una cosa, possessionar-se d’ella, fruir-la…
- Prendre declaració, anotar lo que algú declara sobre un fet o assunt.
- Prendre jurament, fer que algú jure abans de parlar o declarar.
- Prendre llicència, obtindre un permís o autorisació.
- Prendre la lliçó ad algú, comprovar si es sap la lliçó escoltant-li-la dir.
- Prendre mida, medir les dimensions d’un objecte comparant-les en una unitat de llongitut, capacitat...
- Prendre la paraula, parlar en una reunió al ser autorisat per a fer-ho.
- Dispondre d’una persona per primera volta: Prengué a Vicent com a criat. Tots els hòmens prengueren muller.
- Prendre per o prendre com a, formar-se un concepte d’algú o alguna cosa.
- Prendre ad algú per un atre, confondre a una persona pensant-se que és una atra.
- Admetre, acceptar, rebre: S’ha pres molt be les crítiques que li han fet.
- Menjar, beure o absorbir per a alimentar-se, medicar-se, etc.: Tots els dies s’ha de prendre les medicines.
- Prendre un bany, sumergir-se en aigua o un atre líquit.
- Prendre la fresca, expondre’s a la frescor d’una corrent d’aire, de la nit, de l’ombra…
- Prendre el sol, expondre’s als raigs solars.
- Escomençar a tindre: La carn al forn ya ha pres un color dorat.
- Prendre color, escomençar a tindre els fruits el color propi de la madurea o posar-se roja la pell del cos pel sol.
- Prendre cos, aumentar de tamany o volum, créixer, formar-se una cosa.
- Escomençar una acció: Prendre la volada. Prendre envestida.
- intr. Decidir una direcció, trayecte, etc.: Pren la dreta i aplegaràs a sa casa.
- refl. ant. Posar-se a fer una cosa.
- intr. Arraïlar, adquirir força una planta o empelt.
- Encendre’s o propagar-se el fòc, inflamar-se.
- Això prendries, loc. Això voldries pero no és possible.
- A prendre pel cul, loc. A fer punyetes, a fer la mà.
- A prendre pel sac, loc. A fer punyetes, a fer la mà, a prendre pel cul.
- Prendre jornada, loc. ant. Assignar o acordar un dia concret.
- Prendre en paraula, loc. ant. Trobar engany, error o incoherència en les paraules d’algú.