Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cors
cors, -sa, -sos, -ses
(Del llatí Corsu, mat. sign.)
  1. adj. m. Natural o propi de lilla de Còrsega.
  2. Grup de dialectes italians parlats en Còrsega.
cors
  1. s. m. grafia ant. V. cos.
cors
(Del llatí cŭrsus, correguda.)
    1. s. m. Campanya marítima duna embarcació en patent del seu govern per a perseguir a les naus enemigues.
    2. Anar o eixir en cors, loc. Fer esta campanya.
cor, -rs
(De l’hebr. kōr, mat. sign.)
  1. s. m. Mida hebrea dàrits, que equival més o manco a 3’3 hectòlitros.
cor, -rs
(Del llatí chŏrus, mat. sign.)
  1. s. m. En el teatre antic, grup de dansadors que ballaven al de les veus o dels instruments.
  2. Conjunt de persones que canten dirigides per un director.
  3. Lloc de liglésia en el qual estan els cantors.
  4. Cant i recitació de les hores canòniques en comunitat.
  5. Cada una de les dos bandes en que es dividix la comunitat per a cantar alternativament.
  6. met. Conjunt de persones o danimals que criden al mateix temps.
  7. met. Conjunt de sons que sescolten al mateix temps: El trons, el vent i la pluja formaven un cor infernal.
  8. Cantar a cor, loc. Cantar tots junts.
  9. Peça musical cantada pel cor i la composició poètica o poema que és la lletra desta peça.
  10. Llibre de cor, llibre que sol estar posat en el facistol del cor duna iglésia en el que lligen els cantors.
  11. A cor, loc. Sonant al mateix temps.
cor, -rs
(Del llatí cŏr, mat. sign.)
  1. s. m. Orgue musculós, que es troba en tots els vertebrats i molts invertebrats, en forma de con invertit, que impulsa la circulació de la sanc i que en el ser humà està situat en la cavitat toràcica.
  2. Nom de moltes coses que tenen una forma pareguda ad est orgue.
  3. La part central i més íntima duna cosa.
  4. La part interior i més cèntrica del tronc dun arbre.
  5. La part central i més dolça dun meló dAlger.
  6. La part central duna fruita, a on sol estar el pinyol.
  7. El conjunt de borra i fils que forma el núcleu interior duna pilota de jugar.
  8. El cor humà com a orgue a on estan els sentiments: El cor li diu que el perdone. La bondat li naix del cor.
  9. Cor gentil, ant. Corage elevat.
  10. Pegar el cor un bot, loc. Fer un glatit agitat per haver rebut una impressió forta.
  11. Tindre el cor pelut, loc. Ser una persona de mals sentiments.
  12. Tindre el cor tendre, loc. Sentir compassió fàcilment.
  13. Ser de cor estret, loc. Ser agarrat, ronyós.
  14. Ser laleta del cor dalgú, loc. Ser la persona preferida i mimada dalgú.
  15. Obrir el cor ad algú, loc. Manifestar-li els més íntims sentiments.
  16. De cor o de tot cor, loc. Sincerament.
  17. Cor obert, loc. Sense secrets.
  18. Eixir del cor una cosa, loc. Dir o fer una cosa en tota sinceritat i sentiment.
  19. En el cor en la , loc. Actuar noblement.
  20. Dir el cor una cosa, loc. Presentir una cosa.
  21. Tindre bon cor, loc. Ser bona persona.
  22. Tindre el cor tendre, loc. Ser molt sensible.
  23. Tindre mal cor o cor dur, loc. Ser insensible.
  24. No tindre cor, loc. Ser insensible, no tindre sentiments.
  25. Ser tot cor, loc. Ser molt bona persona o ser apassionat.
  26. Partir, trencar o travessar el cor, loc. Commoure, donar molta llàstima o pena.
  27. Aplegar o arribar al cor, loc. Commoure.
  28. Donar-se mal cor, ant. Afligir-se, angoixar-se.
  29. No cabre el cor en el pit, ser tot cor, ser tot bondat.
  30. A contra cor, loc. Contra la voluntat o el desig dalgú.
  31. Tindre cor de fer una cosa, loc. Tindre valor de fer-la, ser capaç de fer-la encara que és difícil o desagrada.
  32. Tindre un cor com la Sèu, loc. Ser molt generós i comprensiu.
  33. Tindre el cor dins dun puny, loc. Estar atemorisat.
  34. En el cor adormit, loc. Estat en el que algú està mig endormiscat.
  35. Estar o tindre a cor qué vols, loc. Estar o tindre satisfetes totes les necessitats i desijos.
  36. En cor i fege, loc. En total dedicació, completament, sense reserves. També es diu en cor i ànima.
  37. El cor, dialect. i coloq. El número sis (6) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
ref. El cor net, i el cap dret. De l’abundància del cor parla la boca. Amor sense cor, jardí sense flor. Val més color en la cara que dolor en el cor.
Buscar cors en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.