cors, -sa, -sos, -ses
cors
cor, -rs
cor, -rs
(Del llatí chŏrus, mat. sign.)
- s. m. En el teatre antic, grup de dansadors que ballaven al sò de les veus o dels instruments.
- Conjunt de persones que canten dirigides per un director.
- Lloc de l’iglésia en el qual estan els cantors.
- Cant i recitació de les hores canòniques en comunitat.
- Cada una de les dos bandes en que es dividix la comunitat per a cantar alternativament.
- met. Conjunt de persones o d’animals que criden al mateix temps.
- met. Conjunt de sons que s’escolten al mateix temps: El trons, el vent i la pluja formaven un cor infernal.
- Cantar a cor, loc. Cantar tots junts.
- Peça musical cantada pel cor i la composició poètica o poema que és la lletra d’esta peça.
- Llibre de cor, llibre que sol estar posat en el facistol del cor d’una iglésia en el que lligen els cantors.
- A cor, loc. Sonant al mateix temps.
cor, -rs
(Del llatí cŏr, mat. sign.)
- s. m. Orgue musculós, que es troba en tots els vertebrats i molts invertebrats, en forma de con invertit, que impulsa la circulació de la sanc i que en el ser humà està situat en la cavitat toràcica.
- Nom de moltes coses que tenen una forma pareguda ad est orgue.
- La part central i més íntima d’una cosa.
- La part interior i més cèntrica del tronc d’un arbre.
- La part central i més dolça d’un meló d’Alger.
- La part central d’una fruita, a on sol estar el pinyol.
- El conjunt de borra i fils que forma el núcleu interior d’una pilota de jugar.
- El cor humà com a orgue a on estan els sentiments: El cor li diu que el perdone. La bondat li naix del cor.
- Cor gentil, ant. Corage elevat.
- Pegar el cor un bot, loc. Fer un glatit agitat per haver rebut una impressió forta.
- Tindre el cor pelut, loc. Ser una persona de mals sentiments.
- Tindre el cor tendre, loc. Sentir compassió fàcilment.
- Ser de cor estret, loc. Ser agarrat, ronyós.
- Ser l’aleta del cor d’algú, loc. Ser la persona preferida i mimada d’algú.
- Obrir el cor ad algú, loc. Manifestar-li els més íntims sentiments.
- De cor o de tot cor, loc. Sincerament.
- Cor obert, loc. Sense secrets.
- Eixir del cor una cosa, loc. Dir o fer una cosa en tota sinceritat i sentiment.
- En el cor en la mà, loc. Actuar noblement.
- Dir el cor una cosa, loc. Presentir una cosa.
- Tindre bon cor, loc. Ser bona persona.
- Tindre el cor tendre, loc. Ser molt sensible.
- Tindre mal cor o cor dur, loc. Ser insensible.
- No tindre cor, loc. Ser insensible, no tindre sentiments.
- Ser tot cor, loc. Ser molt bona persona o ser apassionat.
- Partir, trencar o travessar el cor, loc. Commoure, donar molta llàstima o pena.
- Aplegar o arribar al cor, loc. Commoure.
- Donar-se mal cor, ant. Afligir-se, angoixar-se.
- No cabre el cor en el pit, ser tot cor, ser tot bondat.
- A contra cor, loc. Contra la voluntat o el desig d’algú.
- Tindre cor de fer una cosa, loc. Tindre valor de fer-la, ser capaç de fer-la encara que és difícil o desagrada.
- Tindre un cor com la Sèu, loc. Ser molt generós i comprensiu.
- Tindre el cor dins d’un puny, loc. Estar atemorisat.
- En el cor adormit, loc. Estat en el que algú està mig endormiscat.
- Estar o tindre a cor qué vols, loc. Estar o tindre satisfetes totes les necessitats i desijos.
- En cor i fege, loc. En total dedicació, completament, sense reserves. També es diu en cor i ànima.
- El cor, dialect. i coloq. El número sis (6) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.