tro, -ons
tro, -ons
(Del llatí tardà trŏnus, mat. sign., derivat posverbal del llatí vulg. trŏnāre, tronar.)
- s. m. Soroll que es produïx en els núvols, causat per l’expansió de l’aire que seguix a la descàrrega elèctrica d’un raig.
- Soroll o explosió molt forta.
- Tro de bac, petart que explota tirant-lo fort en terra.
- Pegar un tro, loc. Estar completament ple un espai de coses, persones... estar a rebentar: Hui es festa en Alacant i l’esplanada està de gent que pega un tro. He menjat massa i estic que pegue un tro.
- Trons de cul, tempestat de merda, loc. Els mals són la conseqüència d’uns atres mals fets prèviament, encara que estos pareguen poc importants.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: thro.