Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Deus
deus
(Del llatí Dĕus, deu en nominatiu i vocatiu.)
  1. s. m. var. form. ant. V. deu.
deu, -us
(Del llatí Dĕu, mat. sign.)
  1. s. m. En diferents religions, ser superior, generalment creador de l’Univers, o en alguna classe de poder sobrenatural, que sol ser adorat per aquells que creuen en ell.
  2. Image, en pintura pedra, talla... que representa u d’estos sers.
  3. Divinitat a la que s’adora.
  4. Deu Nostre Senyor, exclamació que pot tindre diversos significats segons el context.
  5. La Mare de Deu o la Mare de Deu Santa, la Verge Maria Santíssima i també exclamació en diferents significats segons el context.
  6. M’ampare en Deu, exclamació equivalent a Mare de Deu.
  7. Alçar Deu, acte d’alçar el sacerdot catòlic l’hòstia en la missa, a continuació de la consagració.
  8. Baix la capa de Deu, en totes bandes o en tot lo món.
  9. Per l’amor de Deu, per caritat, per favor i també exclamació en diversos significats segons el context.
  10. Tot Deu, vulg. Totes les persones, tot lo món.
  11. ¡Deu!. ¡Deu meu!. ¡Alabat siga Deu!. ¡Deu del cel!. ¡Deu tot poderós!. ¡Deu meu de la creu!. ¡Valga’m Deu!. ¡Gran Deu!, exclamacions que expressen diversos sentiments.
  12. ¡Com hi ha un Deu en el cel!. ¡Com hi ha Deu!. ¡A fe de Deu!. ¡No veja yo Deu! (ant.). ¡Deu no m’ajut! (ant.). ¡Voto a Deu!, exclamacions de jurament que afirmen la certea d’una cosa.
  13. Deu vos salv, ant. V. Deu vos salve. Fòrmula de salutació.
  14. A Deu siau, ant. A Deu, expressió per a despedir-se.
  15. Deu dirà. Deu ho faça, si Deu vol.
  16. Deu nos agrade. Deu nos lliure. Deu no ho vullga. Deu faça que no siga, invocacions per a que Deu nos lliure d’alguna contrarietat.
  17. Si Deu vol. Deu volent, locucions que reconeixen necessària la voluntat divina per a que succeïxca una cosa.
  18. ¡Be ho sap Deu!, per a afirmar la certea d’una cosa.
  19. ¡Deu proveirà!. Deu dirà. Deu ho vol aixina; ¡paciència!. Tot va com Deu vol, exclamacions que indiquen que no podem fer res que es Deu qui decidix les coses que han de succeir.
  20. Deu proveirà que caiga una pluja de moles... sense forat, loc. Ho diu un fataliste quan algú diu Deu proveirà.
  21. Deu li done lo que més li convinga, se diu per a no desijar res roïn ad algú i deixant en mans de Deu el castic que possiblement se mereix.
  22. Deu t’ho pague, equival a gràcies.
  23. ¡Deu l’assistixca!. ¡Deu l’ajude!. ¡Deu l’ampare!, per a invocar l’assistència divina.
  24. ¡Deu l’haja perdonat!. ¡Deu el tinga en el cel!. ¡Deu el tinga en la glòria!, se diu en nomenar a una persona difunta.
  25. Deu vos ampare o Deu que nos remedie, germà, loc. Se diuen quan no és dona almoina a un captador, el qual pot respondre: Si Deu té que remediar a tots, ya té faena.
  26. ¡Deu t’assistixca!. ¡Deu te beneïxca!. ¡Deu te guie!. ¡Deu te guie per bon camí!. ¡Deu nos pille confessats!. ¡Que Deu nos pille en santa gràcia!, se diu quan algú va a mamprendre una cosa difícil o d’èxit dubtós.
  27. Deu el perdone o Deu no li ho tinga en conte, per a indicar que no volem venjar-nos de l’ofensa que un atre nos ha feta.
  28. Gràcies a Deu, se diu acompanyant a una frase en que s’ha dit una cosa favorable a algú, i també com exclamació per a expressar la satisfacció de que haja succeït lo que es desijava.
  29. Tentar a Deu, intentar fer coses perilloses, o expondre’s o repetir en insistència una acció en la qual hi ha perill.
  30. Com Deu mana, loc. Com cal, correcte, be.
  31. Posar-se be en Deu, confessar-se, netejar la consciència de culpes.
  32. No ser bo per a Deu ni per al dimoni, no servir per a res.
  33. Parlar a Deu de tu, ser massa franc, prendre’s llibertats que no s’haurien de prendre en tractar a unes atres persones.
  34. Estar deixat de la mà de Deu, obrar sense trellat, en desorde, sense possibilitats de fer res de profit.
  35. Sense encomanar-se a Deu ni al dimoni, sense pensar-s’ho, de manera precipitada, atrontollada.
  36. Haver de menester Deu i ajuda. Costar o necessitar Deu i ajuda, haver de fer un gran esforç o treball, ser molt difícil.
  37. No ho mane Deu, loc. Se diu davant d’una cosa que u no vol fer o no vol que passe de cap manera.
ref. Deu vol les coses clares. Deu em guarde dels amics, que yo em guardaré dels enemics. Deu em pose a on n’hi haja, que lo demés corre del meu conte. Deu nos guarde ad este senyor, no nos vinga un atre pijor. Si Deu vol, abans d’hora ix el sol. Si Deu vol, n’hi ha llum sense cresol. Deu d’esvarar, per a ser carret de garbejar. Deu dona a cada u lo que es mereix. Deu dona el mal i també la medicina. Deu dona llaganyes a qui no té pestanyes. Deu dona faves a qui no té quixals. Deu és bo i manté a pillastres. Deu faça que trone, pero que no pedregue. Deu dona la plaga i la medicina. Tots tenim que oferir a Deu. Deu apreta, pero no ofega. Deu no pega en les dos mans. Qui a Deu busca, a Deu troba. Boca que no parla, Deu no l’ou. Si a Deu vols pregar, fica’t en la mar. Deu dona el fret conforme la roba. Deu proveirà per a calces, i no tenia cames. Quan Deu vol, sense núvols plou. A qui Deu vol, la casa li puja el trespol. Si és Deu, lo teu serà meu, claret s’hi veu. Lo que és de Deu, a la cara es veu. Quan Deu no vol, els sants no poden. L’home compon i Deu dispon. Tot siga per amor de Deu: pa i trons. Deu els cria i ells s’ajunten. Deu proveïx i la pancha patix. Qui dels seus se separa, Deu el desampara. Cada u en sa casa i Deu en la de tots. Deu nos guarde de l’aigua mansa, que la corrent ella passa. Deu conserve la justícia, i nos guarde d’ella. Deu castiga i no amenaça. Deu fa justícia a tots. A Deu pregant i en la maça pegant. A Deu guanya per amic qui perdona a l’enemic. Deu ho ha fet, ell sap el perqué. Deu judica les intencions, els hòmens les accions. Deu nos lliure d’un ric d’ocasió. Deu nos lliure de frets tardans, i de flares i capellans. Deu no vol la mort del pecador. El que fuig de Deu, corre debades.
Buscar Deus en:
  • Deus coincidix en:
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de deure
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: dèu.