Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Be
be
(Del llatí bĕne, mat. sign.)
  1. adv. De la forma adequada, correcta.
  2. De forma encertada.
  3. Més be, preferentment una cosa, sutilisa per a corregir una cosa.
  4. Gent be, se diu de la gent que ocupa una bona posició social.
  5. De forma feliç.
  6. De forma agradable.
  7. De forma amigable.
  8. De forma favorable.
  9. De forma convenient.
  10. Estar be, vol dir que la persona està be de salut o de diners o destat dànim, etc.
  11. Que és perfecte.
  12. De forma completa, aplicat a cantitats, significant que és complit el número.
  13. Molt: La casa és ben gran.
  14. Be he, expressa diferència entre insistència duna acció i la seua ineficàcia: Be he treballat pero sense benefici.
  15. Certament.
  16. Indica aprovació, assentiment.
  17. Susa per a tancar una part de la conversació, donant laprovació i passant a una atra part della.
  18. Be que, si be, o per be que, locucions que són equivalents a encara que, i que volen explicar lineficàcia duna dificultat pero donant cert crèdit ad esta.
  19. Be, més el verp poder... equival a ya pot...: Be pots donar gràcies. Be ho pots assegurar.
  20. Fer be, fer les coses de manera correcta.
  21. Voler be, voler o desijar coses beneficioses per ad algú, ajudar-lo, procurar pel seu benestar: El director del colege et vol be i et perdona la falta.
  22. Tindre a be, voler una cosa gratament.
  23. A mal ni a be, ant. Ni de bones ni de males maneres.
  24. No be, loc. Encara no: No be havia acabat de parlar, quan ya estaven alçant-se i anant-sen.
  25. Profit, utilitat.
  26. Satisfacció.
  27. Culminació, excelència.
  28. Bondat moral.
  29. Condició de bo.
  30. Persona o cosa molt apreciada considerada com un valor fonamental per a obtindre la felicitat.
  31. plr. Conjunt de coses que tenen un valor capital, patrimoni.
    1. Bens mobles, aquells que són transportables.
    2. Bens immobles, aquells que no són transportables, com ara una vivenda.
  32. ¡Be!, interjecció.
  33. Ser be, loc. dialect. i coloq. Ser bona persona, honesta, correcta, com sha de ser.
observacions/documentació: Davant d’adverbis, adjectius i formes verbals pren la forma proclítica ben.
ref. Fes be i no faces mal, i atre sermó no et cal. Fes be sempre que podràs, perque això te’n portaràs. Sempre que pugues fes be, i no repares en qué. Qui be fa, be troba. Lo be mai és perdut. Fes be a bésties. No n’hi ha be ni mal que dure cent anys. Qui be estiga que no es moga (menege, bellugue). Be canta Marta, una volta farta. Be està lo que be acaba. Be sap el gat la barba que llepa. Be es sent el gat, una volta fart. Ben fet o mal fet, ya està fet. El be no és conegut, fins que no s’ha perdut. Qui be lliga, be deslliga. Qui be sopa, be dorm. Qui be et voldrà, plorar te farà.
be, -es
  1. s. f. Nom de la lletra b, B.
observacions/documentació: També se li sol donar el nom de be alta, per a diferenciar-la de la ve baixa (v).
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: i ve.