be
(Del llatí bĕne, mat. sign.)
- adv. De la forma adequada, correcta.
- De forma encertada.
- Més be, preferentment una cosa, s’utilisa per a corregir una cosa.
- Gent be, se diu de la gent que ocupa una bona posició social.
- De forma feliç.
- De forma agradable.
- De forma amigable.
- De forma favorable.
- De forma convenient.
- Estar be, vol dir que la persona està be de salut o de diners o d’estat d’ànim, etc.
- Que és perfecte.
- De forma completa, aplicat a cantitats, significant que és complit el número.
- Molt: La casa és ben gran.
- Be he, expressa diferència entre insistència d’una acció i la seua ineficàcia: Be he treballat pero sense benefici.
- Certament.
- Indica aprovació, assentiment.
- S’usa per a tancar una part de la conversació, donant l’aprovació i passant a una atra part d’ella.
- Be que, si be, o per be que, locucions que són equivalents a encara que, i que volen explicar l’ineficàcia d’una dificultat pero donant cert crèdit ad esta.
- Be, més el verp poder... equival a ya pot...: Be pots donar gràcies. Be ho pots assegurar.
- Fer be, fer les coses de manera correcta.
- Voler be, voler o desijar coses beneficioses per ad algú, ajudar-lo, procurar pel seu benestar: El director del colege et vol be i et perdona la falta.
- Tindre a be, voler una cosa gratament.
- A mal ni a be, ant. Ni de bones ni de males maneres.
- No be, loc. Encara no: No be havia acabat de parlar, quan ya estaven alçant-se i anant-se’n.
- Profit, utilitat.
- Satisfacció.
- Culminació, excelència.
- Bondat moral.
- Condició de bo.
- Persona o cosa molt apreciada considerada com un valor fonamental per a obtindre la felicitat.
- plr. Conjunt de coses que tenen un valor capital, patrimoni.
- ¡Be!, interjecció.
- Ser be, loc. dialect. i coloq. Ser bona persona, honesta, correcta, com s’ha de ser.
observacions/documentació: Davant d’adverbis, adjectius i formes verbals pren la forma proclítica ben.