costar
Flexió verbal »- v. tr. Causar la despesa o el pagament d’una suma de diners.
- Ocasionar o precisar una cosa treball, esforç, sacrifici, perjuí, etc.
- Tindre per resultat una pèrdua, una desgràcia, una adversitat, un inconvenient, etc.: Anar a la manifestació m’ha costat un disgust.
- Costar un ull de la cara o costar un renyó, loc. Costar una cosa molts diners, costar molt cara.
- Costar més que l’obra de la sèu o més que la Sèu de Xàtiva, o costar més que la presa de Calp, loc. Costar molt de temps, d’esforç, de diners.
- Coste lo que coste, loc. Per molt que coste.
- ¡Coste i valga!, loc. Se diu en tractar de conseguir una cosa que precisa molt d’esforç, sacrifici, despeses, etc.
- Costar-li ad algú lo del ventre, loc. Vomitar, bossar.