Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: dèu
dèu, -us
(Del llatí dĕce, mat. sign.)
  1. adj. num. Nou més u.
  2. Que fa dèu, que en du 9 davant.
  3. Deumil, dèu voltes mil.
  4. Les dèu hores, o simplement les dèu, en el rellonge de manetes lhora que senyala la maneta menuda estant la gran en les dotze i que es marca en el número 10 o X. Dos hores ans del migdia o de la mija nit.
  5. s. Número, sifra, signe o figura que representa el número dèu, en números aràbics 10 i en números romans X; se diu també referint-se a la persona, animal o cosa que du este número, com ara els jugadors dun equip.
  6. Fer-se un dèu, loc. ant. Beures un got de vi de dèu cèntims en el bar o taverna.
  7. El dèu despases, dors, de copes o de bastos, en el joc de cartes, la carta que du el número 10.
  8. Els dèus, dialect. Sambori, per les 10 caselles que formen el joc.
  9. dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de la rosa.
observacions/documentació: El plural dèus s’utilisa quan este vocable actua com a substantiu.
ref. Dèu i dèu vint i dèu trenta qui no caga rebenta.
Buscar dèu en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: deu.