copa, -pes
(Del llatí cŭppu, mat. sign.)
- El líquit o alcohol que cap en este recipient.
- plr. Consumicions alcohòliques: Se feren unes copes i anaven marejats.
- Figura del joc de cartes que imita la d’una copa i cada una de les cartes que duen la dita figura.
- Braser.
- ant. Part d’una balda de porta, provablement la que estava ficada en la porta i rebia el colp del picaport.
- En el capell la part que forma la cavitat a on se fica el cap.
- Cop, la part superior de l’arbre, formada per les rames, cimes i fulles.
- Canaló de molí.
- Ròtula, caçoleta del genoll.
- Anar-se’n de copes, loc. Caure de boca per avall.
- La copa del plaer, el conjunt dels plaers que u goja.
- La copa de l’amargura, del dolor o la desgràcia, la série de dolors que l’amarguen a u.
- Anar fet un vinticinc de copes, loc. Se diu de la persona presuntuosa, que es creu algú que no és i sol anar vestida de forma elegant o exagerada per a aparentar.