dèu, -us
(Del llatí dĕce, mat. sign.)
- adj. num. Nou més u.
- Que fa dèu, que en du 9 davant.
- Deumil, dèu voltes mil.
- Les dèu hores, o simplement les dèu, en el rellonge de manetes l’hora que senyala la maneta menuda estant la gran en les dotze i que es marca en el número 10 o X. Dos hores ans del migdia o de la mija nit.
- s. Número, sifra, signe o figura que representa el número dèu, en números aràbics 10 i en números romans X; se diu també referint-se a la persona, animal o cosa que du este número, com ara els jugadors d’un equip.
- Fer-se un dèu, loc. ant. Beure’s un got de vi de dèu cèntims en el bar o taverna.
- El dèu d’espases, d’ors, de copes o de bastos, en el joc de cartes, la carta que du el número 10.
- Els dèus, dialect. Sambori, per les 10 caselles que formen el joc.
- dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de la rosa.
observacions/documentació: El plural dèus s’utilisa quan este vocable actua com a substantiu.