Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

5 coincidències per a Sol.

sol, -ls
(Del llatí sōle, mat. sign.)
s. m. Estrela lluminosa, a l’entorn de la qual gira la Terra, puix és el centre del nostre sistema planetari. // Eixir el sol, escomençar a aparéixer per l’horisó; fers-se de dia. // A l’eixida del sol, quan ix el sol, a primera hora del matí, a l’alba. // Caure o declinar el sol, anar acostant-se el sol a l’horisó. // Sol baix, el sol quan està prop de l’horisó. // Pondre’s el sol, ocultar-se darrere de l’horisó. // Sol post, un poc més tart de pondre’s el sol. // Posta de sol, fet de pondre’s el sol per l’horisó. // De sol a sol, des de que ix el sol fins a que es pon; s’usa per a dir que s’ha treballat tot el dia. // La claror, llum o calor que dona est astre. // Al sol, en un lloc a on aplega eixa claror, llum o calor. // Fer sol, lluir el sol en un cel sense núvols. / Fer un sol que atalba (i localment un sol catalba) o que aplana, o fer un sol de justícia, loc. Fer un sol molt fort, lluir molt fort el sol. // Pegar el sol, aplegar els rajos del sol. // Prendre el sol, expondre’s al rajos del sol. // Sol i ombra, ombra no completa en parts a on pega el sol. // Sol fort, llum i calor potent del sol. // Se diu de qualsevol astre que té llum pròpia. // Per extensió i fig. qualsevol persona o cosa extraordinària. // Nom propi de dòna. // Com un sol, loc. Se diu d’una persona o cosa molt bonica o extraordinària. // Ser un sol, loc. Ser extraordinari. // No tindre més que el sol que pega a la cara, loc. Ser molt pobre, no tindre res. // Acabarem en sol, loc. Significa que acabarem una cosa molt pronte. // No deixar ad algú a sol ni a ombra, loc. No apartar-se mai d’algú, anar sempre en eixa persona. // Al sol de migdia, loc. En públic, davant de la gent. // Eixir ad algú el sol a mijanit, loc. Tindre una sòrt que no s’esperava. // El sol, dialect. i coloq. El número dos (2) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observ. S’escriu Sol, en mayúscula inicial, en texts científics, be siguen astronòmics, meteorològics, climatològics... o que tracten de fenòmens solars de manera tècnica.
ref. Sol que pronte ix, dura poc. Quan ix el sol, ix per a tots. El sol ix per a tots i per a tots fa llum. Quan ix el sol, apaga el cresol. El sol és mija vida; el pa i el vi, l’atra mija. Sol en rogenc, vent al ponent. Sol rogenc, pluja o vent. Sol i aire com als rajolars. Sol i llebeig. A Sant Maties, entre el sol a les ombries. Març, marcer, sol caracer.
sol, -ls
(De la primera sílaba de la paraula llatina solve, en que escomença el tercer vers de l’himne de sant Joan, d’a on Guido d’Arezzo tragué els noms de les notes musicals.)
s. m. La quinta nota de l’escala musical.
sol, -la, -ls, -les
(Del llatí sōlu, mat. sign.)
adj. m. A soles, sense companyia, sense ningú més: S’ha quedat sol perque ningú vol anar en ell. // Sense una atra cosa: Café sol, sense llet ni sucre. // Únic: El matrimoni tenia un sol fill. // Per sí, sense ajuda de ningú: Eixe treball l’ha fet ella sola.
sol
(Del llatí sōlum, solament.)
adv. ant. Solament, únicament. // ant. Equivalia a ni tan sols.
sol, -ls
(Del llatí sŏlu, mat. sign.)
s. m. Superfície de la terra sobre la que caminem o s’assenten les coses: El preu del sol ha pujat en els últims anys. // La superfície inferior d’algunes coses. // Sol de la taula, ant. La part d’una taula contrària al cap de taula o part més important. // Part del forn a on se posen els pans a còure. // Sol del pa, la cara inferior del pa que ha estat en contacte en el sol del forn; també rep el nom de sola. // Fondo interior d’un atifell o recipient; antigament se denominava sola. // Al sol de o al sol d’avall, loc. ant. i hui dialect. Al peu de, en la base o part inferior d’una cosa. // Sol de torre, ant. Espai subterràneu baix d’una torre que s’utilisava com a presó. // Estar al sol de l’any, loc. Estar al final de l’any.
  • Sol coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de soldre
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de soldre
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: soll.