Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<
Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a Coa.

coa, -oes
(Del llatí vulgar cōda (contracció de cauda), mat. sign.)
s. f. Prolongació posterior del cos i de la columna vertebral de determinats animals. // Conjunt de plomes fortes i més o manco llargues de la part posterior del cos d’una au. // Part posterior i fina de determinats peixos i ofidis. // Cabells pentinats cap arrere i arreplegats en alguna cosa que els subjecte. // Extrem d’alguna cosa, part posterior. // local. Comissura dels llavis. // Extrem de l’ull a on s’unixen els dos parpalls per la banda de fòra. // Ralla fina que forma part de determinades lletres: La coa de la q i de la t. // Fil en trossos de tela enganchada en l’extrem d’un cacherulo que servix per a equilibrar-lo en el seu vol. // Peça posterior d’un vestit més llarga que el restant i que sol rossegar-se. // Extremitat del drap, acabada en capdells i que és l’oposta a la punta. // Part posterior i més fina de la rella. // Extensió de la caixa de resonància d’un piano. // Cada u dels dos extrems del clarell. // Coa de l’erada, part del cúmul de forment oposta al vent. // Part de palla més fina i llaugera que tendix a emportar-se-la el vent. // Conjunt d’individus que formen la part posterior d’un grup de gent o d’animals que alvancen. // Retaguàrdia. // Filera de coses, animals o persones dispostes una darrere de l’atra. / Fer coa, dispondre’s un grup de persones una darrere d’atra fent una filera esperant la seua tanda per a fer una determinada cosa (comprar, ser atés...) // local. Persona que treballa d’aprenent en un forn i fa encomandes. // Dur coa o portar coa, loc. Comportar conseqüències. // Coa de cavall, nom que reben les plantes de la família de les Equisetàcees. // Coa d’escorpió, planta de la família de les borraginàcees. // Coa de gos dorada, planta gramínea anual (Lamarckia aurea), les fulles de la qual presenten una baïna de màrgens lliures. L’inflorescència és un plomall dens unilateral, en espiguetes dimòrfiques, comprimides lateralment que primer són verdes i més tart dorades. Creix en terrenys raquítics i es reproduïx per llavor. // Coa de junc o cua de junc, au de l’espècie Anas acuta que habita en l’Albufera de Valéncia. És una ànet gran en coa llarga en punta que li dona nom. Té ales i coll llarcs en el cap menut. Mascle i femella tenen el bec gris blavenc i potes grises. El mascle té el cap i el bascoll marrons en una ralla blanca conectada en les plomes blanques del pit, en plomes vistoses grises i negres en el llom i els costats. La femella no és tan vistosa, en plomes terroses i grises. Els mascles canten chiulant. // Coa de milà, peça trapezoidal de fusta o metal o una atra matèria que encaixa en una obertura, en la mateixa forma, per a que estiga fortament subjecta i no es desencaixe si no és de forma violenta. // Girar cap en coa, loc. Pegar mija volta. // Anar-se’n en la coa entre les cames o anar-se’n en la coa feta, loc. Anar-se’n insatisfet per no haver conseguit lo que pretenia. // Agafar una cosa per la coa, loc. Conseguir alguna cosa en gran dificultat o per sòrt. // ant. Pensar-se tindre un gat per la coa, loc. Creure estar en posició ventajosa o creure haver realisat una gran proea. // No traure la coa d’un forat, loc. No trobar la manera de solucionar un problema. // Fer un nuc a la coa, loc. Beneficiar o fer un gran favor a una persona. // Tindre la coa de palla, loc. Ser molt susceptible.
ref. Qui té la coa de palla, per a on va veu flama. Si tens la coa de palla, no poses fòc en la falla. Qui té la coa de palla, fuig de la falla. Qui té la coa de palla, té por que li la cremen. Més val ser cap de sardina que coa de pagell. A on no hi ha cap, tot són coes.
Imàgens
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: coha.