cabell, -lls
(Del llatí capĭllu, mat. sign.)
- s. m. Cada u dels pèls que naixen en el cap.
- El conjunt dels pèls que naixen en el cap.
- ant. Pèl en general.
- Cabell blanc, pel que ha perdut el color i s’ha tornat blanc; cana.
- Cabells d’àngels, filaments que naixen a l’interior d’algunes carabasses i que s’usen en confiteria per a elaborar una pasta dolça que té el mateix nom.
- Cabells de la Mare de Deu, nom d’algunes espècies de plantes cuscutàcees, especialment la Cuscuta europaea L. i de la Cuscuta epithymum Murr. Són plantes paràsites filamentoses sense fulles ni clorofila que viuen adherides a unes atres plantes herbàcees o llenyoses.
- Cabells de serp, alga de l’espècie Lemma minor.
- En cabells, loc. ant. En el cap al descobert.
- Ofegar en un cabell a algú, loc. Ser molt fàcil de véncer, guanyar o incomodar.
- Estirar-se els cabells, loc. Fer mostres de dolor o arrepenediment.
- Cabells verts en llistes grogues, loc. Desbarats.
- Fer eixir ad algú els cabells verts o tornar verts els pèls loc. Fer que algú passe molta pena, provar la paciència.
- Estar en els cabells de punta, loc. Estar espantat o admirat per alguna cosa o succés.