Paper - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Paper

paper, -rs

(Del llatí papyru, i este del grec πάπυρος, nom d’una planta oriental papirus)

1. s. m. Matèria fabricada en una pasta feta en fibres vegetals riques en celulosa, que s’obté de draps, fusta, palla..., i una volta blanquejada se li dona forma de fulles, rolls o plecs, segons l’utilitat per a la que es destina.
2. Paper blanc o paper en blanc, paper que no té res escrit ni dibuixat.
3. Paper d’escriure, paper fabricat especialment per a escriure.
4. Paper de dol, paper d’escriure en una orla negra en senyal de dol.
5. Paper rallat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals per a facilitar l’escritura a mà.
6. Paper pautat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i combinades per a facilitar l’escritura de taquigrafia, música, etc.
7. Paper quadriculat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i verticals encreuades que formen quadros.
8. Paper de solfa o de música, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i en grups de cinc, formant un pentagrama, per a l’escritura de notes musicals.
9. Paper verjurat, paper que té una filigrana en forma de ralles paraleles tallades perpendicularment per unes atres ralles paraleles i més separades.
10. Paper ceba, paper molt fi per a fer còpies.
11. Paper bíblia, paper molt prim pero resistent i opac, de bona calitat, propi per a imprimir obres molt extenses.
12. Paper vegetal, paper satinat i transparent amprat per a reproduir plans i dibuixos.
13. Paper de fumar, paper fort prim, fabricat expressament per a la fabricació de cigarrets o per a fer-los a mà.
14. Paper secant, paper molt esponjós, porós i absorbent que s’ampra per a absorbir la tinta i eixugar les taques o lo escrit.
15. Paper de seda, paper molt fi i transparent, fabricat en la capa interior del capell de seda, i que generalment s’usa per a embolicar coses fines i delicades.
16. Paper de China, paper molt prim, resistent i consistent, fabricat en la part interior de la corfa de la canya de bambú.
17. Paper de Japó o japonés, paper satinat, de grossària regular i color groguenc, fabricat en la part interior de la corfa de la morera i un poc de farina d’arròs.
18. Paper ploma, paper fabricat en pasta molt llaugera i que té una consistència esponjosa.
19. Paper d’esmeril, paper fort que té adherit vidre mòlt o pols d’esmeril i que s’ampra per a escatar o esmerilar.
20. Paper d’escat o d’escata, pell del peix escat la qual, seca, aprofita per la seua durea per a polir la fusta o els metals. Paper per a escatar.
21. Paper carbó o paper de calcar, paper que té tintada una de les cares i s’utilisa per a obtindre còpies a l’escriure o dibuixar.
22. Paper higiènic, paper fabricat especialment per a l’higiene personal en la latrina.
23. Paper d’embalar, paper fabricat especialment en peces grans per a embolicar peces o paquets.
24. Paper d’estrassa, paper que es fabrica en pasta de drap ordinari, que no aprofita per a escriure per absorbir la tinta.
25. Paper de tornasol, paper impregnat en la tintura de tornasol, usat com a reactiu per a determinar l’acidea d’una dissolució.
26. Paper de cúrcuma, paper impregnat en la tintura de cúrcuma, amprat com a reactiu per a reconéixer els àlcalis.
27. Paper continu, paper que es fabrica en peces de gran llargària.
28. Paper barba o de tina, paper de fil que no està retallat per les vores i que es fa plec a plec.
29. Paper cuché, paper molt satinat i lluent especialment utilisat per a imprimir revistes i gravats o fotogravats.
30. Paper maché, cartó dur.
31. Paper floret, paper de gran calitat, molt blanc i llustrós.
32. Paper pintat, paper llis o estampat que es fabrica en rolls i s’usa per a empaperar, especialment parets.
33. Paper coster, el que ix defectuós en la seua fabricació, per taques, trencats, marres, arrugues, etc.
34. Paper engrutat, ant. Paper en engrut o pegunta feta en aigua i farina que servia per a apegar.
Paper sagellat, el que té estampat l’escut de l’Estat i s’usa per a formalisar documents llegals o jurídics.
1. Paper moneda, el que per autoritat pública substituïx als diners en metàlic i té curs llegal com a moneda; billets.
2. Paper de marca, el de tina del tamany que generalment té el paper sagellat.
Paper de marca major, el de tina de doble llargària i amplària que el de marca.
Paper de l’Estat, conjunt de documents que emet l’Estat i que representen títuls d’obligacions creditícies a favor dels tenedors.
Papers, conjunt de documents en la tramitació d’un expedient, un permís, una prova d’identitat, etc.
Papers banyats, document de poca importància o insuficient.
Paper tela, peça de tela de cotó molt fina, transparent i enverniçada, utilisada per a reproduir dibuixos, plans i mapes.
Paper d’alumini, tira o roll d’una làmina fina com el paper pero feta d’alumini per a embolicar aliments.
Personage representat per un actor o actriu en una obra teatral o cinematogràfica.
Transcripció del text que ha de memorisar un actor o actriu per a poder representar un personage en una obra teatral o cinematogràfica.
Part d’acció que ha de representar algú en una cerimònia, acte, festa, etc.
Fer un gran paper, un paper important o principal, representar una part important en una cerimònia, acte, negoci, etc.
1. fig. Funció que algú complix en un acte o negoci.
2. Fer un bon paper, actuar com correspon en una circumstància determinada. Ser útil.
3. Fer un mal paper, actuar com no correspondria en una circumstància determinada.
Fer el seu paper, loc. Fingir o representar algú la funció que li ha segut encomanada. Fer lo que u té encomanat fer o deu fer.
Fer paper una cosa, loc. Servir per a un fi, aprofitar: El Coche és vell pero a mi em fa paper.
Prim com un paper de fumar, loc. Se diu quan alguna cosa és extremadament prima.
Torcar-se el cul o torcar-s’ho en un paper de fumar, loc. Ser ridículament refinat o remirat.

ref. El paper és molt sofrit.

Buscar Paper en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.