funció, -ons
(Del llatí functĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acció pròpia dels sers humans i els seus òrguens aixina com dels instruments, aparats i màquines.
- Rol relatiu a un treball, càrrec, responsabilitat, etc.
- Acte religiós molt solemne.
- Obra teatral o espectàcul representat.
- Gram. Dins de l’estructura gramatical de l’oració, el paper que realisa un element fònic, morfològic, sintàctic o lèxic.
- Lling. Funcions del llenguage, són aquelles expressions del llenguage que expressen actituts de l’emissor davant del procés de comunicació.
- Lling. Funció denotativa o referencial, se produïx quan l’emissor utilisa la llengua per a donar una informació al receptor.
- Lling. Funció emotiva o expressiva, se produïx quan expressem sentiments per mig del llenguage.
- Lling. Funció conativa o apelativa, se produïx quan l’emissor o parlant vol cridar l’atenció del receptor.
- Lling. Funció fàtica o de contacte, s’usa per a establir contacte en l’emissor o tallar la comunicació.
- Lling. Funció poètica o estètica, se produïx quan se busca la bellea del mensage.
- Lling. Funció metallingüística, se produïx quan utilisem la llengua per a parlar de la llengua.
- Estar en funció una cosa d’una atra, loc. Tindre relació o dependència entre abdós.
- En funcions, loc. En eixercici propi d’un càrrec de manera temporal.
- En funció de, loc. Segons alguna cosa.
- Relació que els elements d’una estructura gramatical mantenen entre ells.