acabar
Flexió verbal »(De a-1<ad llatí i cap>caput llatí.)
- v. tr. Donar fi a una cosa, concloure-la, terminar-la: Acabar la carrera. Per a ser doctor ha d’acabar la tesis doctoral. Ha acabat l’any en una gran festa.
- Donar els últims retocs a un treball o cosa que es realisa per a concloure-la i que queda perfecta: L’artiste acabarà l’escultura en els últims retocs. L’obra està feta, ara es precís acabar-la en els detalls.
- Consumir per complet una cosa, apurant-la: S’ha acabat la sal i hem de comprar-ne més.
- intr. Tindre acabament o fi tant espacial com temporal: La torre acaba en una cúpula. La paraula noblea acaba en -ea.
- Tindre fi una cosa o una acció: La ciutat acaba als peus de la montanya. L’examen acaba a les huit.
- El verp acabar seguit de la preposició de i un verp en infinitiu indica el moment següent a la finalisació de l’acció que indica el verp en infinitiu: Acabava de menjar i ya tenia fam. Li aplaudiren quan acabà de parlar.
- El verp acabar seguit de la preposició en i un nom de persona o cosa indica aniquilar, destruir, exterminar: Els disgusts acabaren en Joan. La mala gestió acabà en l’empresa.
- El verp acabar seguit d’un verp en gerundi indica que el subjecte conseguix o aplega a dur a terme l’acció que el verp en gerundi indica: El venedor acabarà convencent-lo de comprar. Si conduïx aixina acabarà matant-se. Acabarem donant-li la raó a l’oposició.
- El participi acabat més la preposició de seguit d’un verp en infinitiu indica que el subjecte és recent o nou: Pa acabat de fer. Uns llibres acabats d’eixir. Una obra acabada d’estrenar.
- ant. Obtindre, conseguir.
- No acabar de, més un infinitiu, locució adverbial que indica no conseguir lo que el verp en infinitiu significa: No acabe d’entendre el problema. No acabava d’estar convençut del treball. La peça no acaba d’encaixar en el mecanisme.
- No acabar-s’ho (algú una cosa) o no poder-s’ho acabar (algú alguna cosa), loc. No acabar d’assimilar un fet o una circumstància o parlar en excés d’una notícia favorable: Han seleccionat a sa filla per a l’equip i està tan pagat que no s’ho acaba.
- El verp acabar seguit de la preposició per més un verp en infinitiu indica que es conseguirà lo que el verp en infinitiu significa: Tant li pregaran que acabarà per fer-los cas. Acabaré per deixar el treball si no em paguen lo que és just.
- fig. Morir: Sa mare ya ha acabat, la soterraran demà.
- En acabant-se, a Cuba, loc. local. Se diu als chiquets quan s’han acabat el plat del menjar.
- Acabar com Camot, com Macoc, com el Parenostre o com el rosari de l’aurora, loc. Acabar malament.
- Acabar agarrant mosques, loc. Acabar foll, molt marejat.
- Acabar parlant a soles, loc. Acabar foll.
- Acabar com el ball de Torrent, (a garrotades), com el ball de Parra, com el ball de Moixent o com la dansa d’Alborache, loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.
- Acabar o quedar-se en aigua de figues o de tramussos, loc. Acabar un fet en no res, produir un resultat decepcionant o sense importància: Tot el dia tractant l’assunt en la reunió per a acabar en aigua de figues: no aplegaren a cap d’acort.
- Acabar-se tot en un dia, com en la venta de Tello, loc. Acabar-se una cosa de manera ràpida i malament.
- En acabar de, loc. En acabant, més tart, darrere de, posteriorment: En acabar de treballar anirem a sopar.
- Acaba i digues panera, loc. Acaba ya: Dus una hora escurant, acaba i digues panera.
- Que acaba en Espanya, loc. Se diu de coses molt grans o impressionants: S’ha menjat un berenar que acaba en Espanya. Enguany han fet un castell que acaba en Espanya.