Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Misses
missa, -sses
(Del llatí eclesiàstic missa, mat. sign.)
  1. s. f. Acte llitúrgic en el qual se celebra el sacrament de lEucaristia o transubstanciació del pa i el vi en el cos i la sanc de Jesucrist.
    1. Missa resada o missa baixa o missa privada, la que es celebra sense càntics.
    2. Missa alta o missa cantada o missa major, la que es celebra cantant algunes oracions.
    3. Missa nova, la primera que es celebra un sacerdot en acabant dhaver rebut les órdens.
    4. Missa conventual, la missa major que es diu en els convents.
  2. Missa parroquial, la que es celebra en les parròquies.
    1. Missa seca, la que fa el seminariste.
    2. Missa de morts o de difunts o de rèquiem, la que es diu pels difunts.
    3. Missa de cos present, la que es diu quant està normalment present en liglésia el difunt.
    4. Missa dalbat, la que es celebra per un chiquet difunt.
    5. Missa votiva, la que es celebra per devoció encara que no siga la pròpia del dia.
    6. Missa polida, la que es celebra de matí el dia de Pasqua.
    7. Missa del Gall, la que es celebra la Nit de Nadal.
    8. Missa de partera, la que es celebra per a una dòna que va per primera volta a liglésia en acabant del part.
    9. Missa dels notaris, la que es celebra el Divendres Sant.
    10. Misses gregorianes, les que es celebren per un difunt durant trenta dies seguits.
    11. Missa primera o missa dalba, la primera missa del matí.
    12. Missa dinfants, missa que es celebrava en la localitat valenciana dOnda el segon dia de Pasqua, a la qual només podien assistir els chiquets de sexe masculí menors de sèt anys sense els pares ni les mares, i que segons la superstició popular lliberava a tots els que assistien de morir de desgràcia.
    13. Missa negra, falsa missa a imitació de la catòlica per a implorar un favor al dimoni.
    14. Missa dInfants, en orige la missa que es fea per als chiquets pel matí el dia de la Mare de Deu dels Desamparats, el segon dumenge de maig.
  3. Dir missa, celebrar o cantar la missa el rector.
  4. Cantar missa, celebrar la missa en cants o simplement dir missa el retor. També es diu quan un retor canta missa nova o celebre missa per primera volta.
  5. Anar a missa, anar al lloc a on se celebra la missa o assistir i participar en la missa.
  6. Oir missa, escoltar la cerimònia de la missa o participar en ella.
  7. Ajudar a missa, cooperar en el sacerdot en les funcions que fa mentres celebra la missa.
  8. Eixir de missa, eixir de liglésia quan sha assistit a missa.
  9. Peces musicals per a cantar en les principals parts de la missa.
  10. Estar més alegre o content que una missa, loc. Estar molt content.
  11. No fundarà cap missa donze, loc. Se diu de la persona que malgasta els diners.
  12. Ya tho diran de misses, loc. Expressió per advertir dun castic pel mal comportament.
  13. No saber de la missa la mitat, loc. Desconéixer les raons dalgun tema o matèria.
  14. No saber anar a missa dos voltes, loc. Ser molt despistat.
  15. Fer la missa al porc, loc. Obrir-lo des del cap fins a la coa.
  16. Callar com en missa, loc. No parlar, no declarar res.
ref. Per anar a missa i donar ordi, no es pert jornada. Se diu indicant que es poden complir les obligacions sense descuidar les atres responsabilitats. La campana no va a missa pero a tots avisa. Se diu de la persona que dona molts consells pero que en acabant no els seguix ella mateixa. Missa i sermó, i dinar a casa.
Buscar Misses en:
  • Misses coincidix en:
    • la 2ª persona del present de subjuntiu de missar
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de missar