Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: mal
mal, -la, -ls, -les
(Del llatí malu, mat. sign.)
  1. adj. m. No bo, roïn. S’usa precedit del seu substantiu o d’un verp copulatiu, en est us se pot substituir pel sinònim roïn. Davant o darrere del substantiu: És un home molt mal. L’aigua és mala darrere del meló. L’orage és mal hui. Mal assunt és este. Mala hora és esta per a dinar.
  2. Mal llamp te partixca o mala bomba et caiga, loc. Expressions de maldicció.
  3. Ni un mal, gens ni miqueta, ni u: Ni un mal got d’aigua m’ha donat.
  4. A les males, contra voluntat, per força, violentament.
  5. Anar a males, anar violentament o sense acorts ni miraments.
  6. Mala, ant. En mala hora.
  7. Fer mala sanc, loc. Irar, crear rencor, endenyar una relació...
  8. Mala llet o mala gaita, loc. Malgeni, mala idea o intenció.
  9. Difícil: Casa de dos portes és molt mala de guardar.
  10. Malalt: Diu el gall el dia de Nadal: -Yo estic mal. -Diu la gallina: -Yo estic lloca, a mi no em toca.
  11. Mal que..., loc. Encara que: Mal que et pese no t’he de saludar.
ref. Mal vi i pa d’ordi, ¡gira’t Jordi!. Mal comprador, bon venedor. Mala brossa mai mor. El mal faener no troba aïna bona. Les males notícies corren més que les bones.
mal
(Del llatí male, mat. sign.)
  1. adv. Malament, contrari a lo correcte, de manera imperfecta, de mala manera: Tot està mal fet i s’ha de repetir.
  2. Difícilment: Mal podrem resoldre el problema si no parlem.
  3. Mal que be, siga com siga, al cap i a la fi.
  4. A mal ni a be, ant. De cap manera.
  5. El mal és que, loc. Indica que lo que es diu seguidament és un impediment de lo expressat anteriorment: La boda és en abril, el mal és que pot ploure.
  6. A una mala, loc. En els pijors dels casos.
  7. Mal més un substantiu o adjectiu estàs fet, loc. enfatisant el substantiu o adjectiu: Mal lladre estàs fet.
ref. Qui mal passa l’estiu pijor passarà l’hivern. Qui mal pensa, mal obra. Qui mal va, mal acaba. Lo mal guardat, per al gos i el gat. Mal va el que va en closses. Mal sos contes feu, qui no conta ni en el dimoni, ni en Deu. Mal va qui no s’adoba. Mal usar no pot durar, per molt que et vullgues guardar. Qui mal escomença mal acaba. Qui mal a sos pares tracta, sa vida la malbarata. Qui mal te voldrà, riure et farà. Lo mal és criar-los, que ells ya s’ajunten.
mal, -ls
(Del llatí malum, mat. sign.)
  1. s. m. Carència o negació del be: El dimoni representa el mal.
  2. Dany material o moral.
  3. Fer mal, causar dany o produir dolor una cosa: Agarra be al chiquet no li faces mal. Me fa molt de mal la cama.
  4. Posar mal, fer dany, sobre tot moral.
  5. Tornar mal per be, fer mal a qui nos ha causat be.
  6. Dolor, malaltia, sofriment, dany...
  7. Fer mal, causar dolor físic, sentir dolor: He caigut i m’he fet mal. Me fa mal el cap.
  8. Mal de cap, neuràlgia; fig. Preocupació greu.
  9. Mal de coll, en la planta de l’arròs, malaltia que produïx la mort de les cèlules i teixits del coll de l’espiga.
  10. Mal de cor, ant. Sensació de disminució o decaïment de la força física produïda per la debilitat o la fam acompanyada normalment de dolor en l’epigastri. Actualment, sentiment de pena o dolor.
  11. Mal de diable, ant. Condició d’endimoniat.
  12. Mal de grogor, icterícia.
  13. Mal de gola, angina.
  14. Mal de mamella, inflamació i rojura en els pits de les dònes deguda a l’excés de llet.
  15. Mal d’oït, otitis.
  16. Mal de quixal, dolor de quixals o genives.
  17. Mal de renyons, nefritis.
  18. Mal de Sant Joan, apoplexia.
  19. Mal de Sant Llàzer, llepra.
  20. Mal de la sogra, dolor produït al colpejar l’os del colze.
  21. Mal d’ulls, molèstia causada per l’inflamació de la mucosa de l’ull.
  22. Mal de ventre, dolor gàstric o intestinal.
  23. Mal lleig, eufemisme en el que vulgarment se designa al càncer, el sida…
  24. Mal francés o Mal de dònes, sífilis.
  25. Mal d’amor, patiment causat per l’amor insatisfet o excessiu.
  26. Ferida.
  27. Posar-li mal a u, loc. Calumniar-lo.
  28. Anar de mal en pijor, loc. Empijorar.
  29. Prendre a u mal una cosa, loc. Resentir-se.
  30. Fer més mal que una tronada, que una pedregada o que Tello, fer molt de mal.
ref. El mal va a on més n’hi ha. El mal ve a arroves (o entra per arroves) i se’n va a onces. ¿Mal? Mal és morir-se. El mal dels atres és molt fàcil de passar. El mal, tot és mal. ant. A mal i a be, a tot lo món hi afig. Del mal, lo mig. Qui canta els seus mals espanta. Mal de molts, conhort de tots o folls. ant. Mal vull al mal com ve en temps de be. Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança o el mal d’Almansa a tots alcança. El mal de les rates, per culpa d’unes el paguen atres o lo que fan unes ho paguen atres. Yo que calle i no dic res, tinc més mal que tots els tres. Quan el mal és de mort, sols el morir és remei. Si et fa mal el cap, unta’t el cul en oli. Mal planygut és menys agut. Mals comunicats, són aliviats. Els mals en pa són menys. Qui mal no fa, troba be a on va. Qui mal busca, prest lo troba.
Buscar mal en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: mall.