Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Mort
mort, -ta, -ts, -tes
(Del llatí mŏrtŭu, mat. sign.)
  1. adj. m. Que ha deixat de viure.
  2. Si du davant l’auxiliar haver, té el valor de participi passat del verp matar: Ha mort al gos. Haureu mort la clavellinera de set.
  3. s. Cadàver humà.
  4. Tocar a morts, sonar les campanes anunciant la defunció o soterrar d’algú.
  5. adj. Difunt, fallit.
  6. Aigua morta, V. aigua.
  7. Llengua morta, V. llengua.
  8. Punt mort, en mecànica posició en la qual la màquina no es mou.
  9. Hiperbòlicament, sense vivacitat: Està malalt i té la mirada morta.
  10. Que patix una sensació de manera intensa o forta: Estic mort de fam. Estava morta de sòn.
  11. Excessivament fatigat: Hui estic mort de treballar i vaig a gitar-me pronte.
  12. s. En l’almàssera, recipient a on van a parar el morques.
  13. Quedar-se mort, loc. Quedar-se estupefacte o atònit.
  14. Estar mig mort o més mort que viu, loc. Estar fatigat, debilitat.
  15. No aparéixer ni mort ni viu, loc. Estar desaparegut.
  16. Per a mi, com si estiguera mort, loc. Mostra total indiferència cap algú.
  17. No tindre a on caure’s mort, loc. Ser pobre, sense recursos, diners o propietats.
  18. Carregar-li ad algú el mort, loc. Endossar ad algú les responsabilitats o la culpabilitat.
  19. El mort, dialect. i coloq. El número cinquantaú (51) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de la cabra.
  20. El mort parlant, dialect. i coloq. El número cinquantahuit (58) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de els llimons.
ref. Una volta mort ni vinya ni hort. El mort a la terra i el viu a la guerra. Mort el gos, morta la ràbia. Diu el mort al degollat: ¿Quí t’ha fet eixe forat?. Els morts òbrin els ulls als vius.
mort, -ts
(Del llatí mŏrte, mat. sign.)
    1. s. f. Extinció o fi de la vida.
    2. Mort natural, la causada per una malaltia o per vellea.
    3. Mort violenta, provocada de manera agressiva, per un accident, un atac...
    4. Mort repentina, la que sobrevé inesperadament.
    5. Mort reconeguda, ant. Mort esperada, no repentina.
    6. Bona mort, la que es produïx estant en gràcia de Deu.
  2. Donar mort, assessinar, matar.
  3. Condenar a mort, sentenciar a mort.
  4. Sentència de mort, sentència que condena a mort ad algú.
  5. Pena de mort, castic que priva de la vida al reu.
  6. Combat a mort, combat que finalisa en la mort d’un contrincant.
  7. Hora de la mort, hora en que algú mor o li aplega la mort.
  8. Haver moltes morts, morir una multitut de gent per accident, guerra, catàstrofe...
  9. Homicidi.
    1. Personificació de la mort, image que representa a la mort en una dansa, drama...
    2. Figura d’un esquelet humà com a símbol de la mort.
  11. fig. Destrucció total o desaparició d’una cosa: La mort d’algunes llengües minoritàries és inevitable.
  12. Rel. Mort eterna, condenació a l’infern.
  13. Fer una mort, loc. Cometre un homicidi, matar ad algú.
  14. Rel. La mort i passió, loc. La passió i mort de Jesucrist o dels màrtirs; també es diu quan se fa un gran sacrifici o es té un gran patiment.
  15. De mort, loc. Que produïx la mort; hiperbòlicament, que produïx gran trastorn.
  16. A les portes de la mort, loc. Molt prop a morir.
  17. Tindre la mort a la gola, loc. Estar a la mort o passar un gran patiment.
  18. Fins a la mort, loc. Fins al final o per a sempre.
  19. Entre la vida i la mort, loc. Corrent el risc de morir.
  20. Estar u a la mort, loc. Estar morint-se.
  21. Mort i pelat, loc. Se diu de coses que es fan ràpidament, generalment una darrere de l’atra: Ha vist el coche i, mort i pelat, l’ha comprat sense pensar-ho dos voltes.
  22. La mort, dialect. i coloq. El número cent (100) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de el retret.
ref. La mort no para. La mort no té espera. La mort tot ho nivella. Menja be i caga fort i no tingues por a la mort. Begam i mengem, que a la mort ya arribarem. Tot té remei, llevat de la mort. La mort sempre té conhort. La mort baix la seua capa, al rei i a tots tapa.
Buscar Mort en:
  • Mort coincidix en:
    • el participi masculí singular de morir
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de mordre
    • la 2ª persona d'imperatiu de mordre
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.