Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

2 coincidències per a Conte.

conte, -es
(Posverbal de contar.)
s. m. Rondalla, contalla; narració o relat curt. // Conte contat, ya s’ha acabat, loc. Fòrmula tradicional en la que s’acaba un conte. // No estar per a contes, loc. No voler atendre o fer coses que no interessa o que no es poden fer. // Deixar-se de contes, loc. Anar al gra deixant a banda coses sense importància. // Contes de vella, supersticions, coses que es solen creure pero que són falses.
conte, -es
(Del llatí cŏmpŭtu, càlcul, numeració.)
s. m. Acció i efecte de contar. Càlcul d’una cantitat. // Saber de contes, saber aritmètica o de contabilitat. // Eixir de contes, loc. Passar una dòna embarassada de les nou faltes sense haver parit. // Perdre el conte loc. Aplegar a no saber la cantitat d’alguna cosa. // No eixir els contes, eixir malament, no quadrar. // Caure en el conte, loc. Donar-se conte d’alguna cosa per pròpia observació. // Fer-se conte, loc. Supondre, considerar una cosa com a possible o provable. // Fer-se l’últim conte, loc. Decidir-se a una cosa. // ant. Còmput, calendari que figurava en els missals. // Estat de les sumes a rebre o pagar. // Donar o rebre a conte, donar o rebre una part d’una cantitat a satisfer. // Aclarir contes, fer contes o traure contes, loc. Determinar lo que s’ha gastat o cobrat i lo que ha de pagar o cobrar cada u. // Conte redó, loc. Cantitat exacta sense cèntims o decimals. // Traure el conte, loc. Determinar la cantitat que resulta de diferents senyes. // Dur els contes, loc. Anotar les cantitats que s’han de cobrar i pagar en un negoci o per un particular. // Tancar el conte, loc. Determinar les sumes de les cantitats a pagar i a cobrar fins a un moment determinat. // Ajustar els contes, loc. Determinar les cantitats que deu cada u, aixina com aquelles que li deuen. // Estar en el conte, loc. Entendre un conte, un càlcul, una explicació o raonament. Ser sabedor d’una cosa, estar informat o tindre coneiximent d’ella. // Fer-se el conte del perdut, loc. Abandonar i deixar de treballar o lluitar en un treball, negoci... per desesperació quan ya no es veu solució o futur i es veu tot perdut. // Prendre una cosa pel seu conte, loc. Encarregar-se’n. // Tindre en conte, loc. Tindre present, no oblidar. // Apreci, estima cap a una persona o cosa. // Perles de conte, perles fines. // ant. Tindre en conte de tal cosa, tindre estima de tal cosa, tindre-la en consideració. // En conte de, loc. Locució adversativa, indicadora d’una acció que es fa en substitució d’una atra; en lloc de: En conte de queixar-te hauries de treballar. / Per conte de o en contra de, loc. dialect. V. En conte de. // Atenció ad alguna cosa. // Tindre o passar conte de, loc. Tindre atenció, cuidar de. // Fer conte d’algú, loc. Cuidar a algú. // Anar en conte, loc. Anar en precaució: Ves en conte no caigues.
ref. Al que no els fa, els contes li fan. Conte i raó sostenen l’amistat. Els contes clars i el chocolate espés. Contes vells, baralles noves. Contes vells, parents de la mort. Lo conte del trill: cada pedra en son clavill. Lo conte és conte.
  • Conte coincidix en:
    • la 3ª persona del present de subjuntiu de contar
    • la 1ª persona del present de subjuntiu de contar
    • la 1ª persona del present d'indicatiu de contar
    • la 3ª persona d'imperatiu de contar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: comte.