mig
mig, -ijos
(Del llatí mĕdĭu, mat. sign.)
- s. m. Part que en una cosa està exactament entre els seus extrems.
- Mida de líquits equivalent a 1/8 de cànter.
- Cultura, economia i societat en la que viu un individu.
- Sector o classe social.
- Mig ambient, la naturalea.
- Conjunt de condicions ambientals.
- Mig ambiental, relatiu al mig ambient o propi d’ell.
- Al mig o enmig, en la part del centre.
- Pel mig o per mig d’un lloc, pel centre d’eixe lloc.
- Per mig de, servint-se d’un element com a instrument: Conseguí el treball per mig d’un amic. // Estar en lo mig, estar davant d’algú o d’alguna cosa entorpint el pas, la visió...
- Dit d’un objecte, cada una de les seues dos parts iguals.
- Circumstàncies necessàries per a aplegar a un fi: Estudiar és un bon mig per a tindre un bon treball.
- A miges, loc. Al cinquanta per cent.
- A miges, loc. De manera incompleta.
- Mija humanitat, loc. Moltíssima gent.
- Tot té mig i vora, loc. De tot hi ha, bo i roïn o tot s’ha de dir, tant lo bo com lo roïn.
- Ser un mija me’n queda, loc. Ser pusilànim, sense espenta.
mig, -ija, -igs / -ijos, -ges
- adj. m. Situat en el centre o entre dos coses.
- La mitat d’alguna cosa: Mig meló per a tu i mig per a mi.
- Mija bota, calcer que aplega fins la mitat de la cama.
- Mija sola, peça de sola que es posa a una sabata.
- A mija vesprada, a mig matí, l’hora de la mitat de la vesprada o el matí.
- Que correspon a les característiques o condicions generals d’un grup: És el portugués mig.
- Mig armat, V. mijarmut.
- Part que en una cosa està situada a la mateixa distància entre els seus extrems.
- Incomplet o imperfecte: No m’agraden les miges paraules.
- Mig obert o mig tancat, junt, ni obert de bat a bat ni tancat del tot.
- Mig obrir, obrir un poc, no de bat a bat.
- Fon. Se diu d’un sò articulat entre la part anterior i posterior de la cavitat bucal.
- Fon. Se diu de la vocal que té un grau d’obertura entre les tancades i les obertes.
- Mig dol, vestit que no és totalment de dol.
- A mija veu, en veu baixa.
- Folc. Mig any, festa de moros i cristians que es celebra uns sis mesos abans de la gran festa; també rep el nom de la festa del mig any.
- Mig ouet, malnom que en algunes localitats donen als habitants de la ciutat de Valéncia.
- Estar mig figa i mig raïm, loc. Estar aixina aixana, ni be ni malament, no massa be.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: mix.