Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fi
fi, -ina, -ins, -ines
(Del llatí vulgar *fīnum, extremat.)
  1. adj. m. ant. En extrem, fins als llímits.
  2. ant. Fina amor, amor extrem.
  3. De purea extrema.
  4. Delicadíssim, de calitat excepcional.
  5. Just, exacte.
  6. Al fi, en el lloc exacte sense inclinar-se cap a un o atre costat.
  7. Que facilitat per a percebre les coses a través dels sentits: És molt fi doït.
  8. Ser més fi que lEscot, ser molt sagaç, despert.
  9. Que destaca en el seu treball i ho fa molt be: És un fuster fi.
  10. Llis, de superfície suau al tacte.
  11. De manera delicada o fràgil.
  12. Fi com el pensament, loc. Extremadament fi: La tela era fina com el pensament.
  13. Afeminat.
  14. Ser més fi que el coral, loc. Ser afeminat.
  15. Se diu de les dònes o femelles que copulen molt.
  16. Prim.
  17. Ser cosa fina, loc. Ser molt bo, de molt bona calitat: Este brodat és cosa fina fet per mans expertes.
fi
(Del llatí fīne, mat. sign.)
  1. s. f. Moment en que sacaba una cosa, lloc a on acaba, última part de la cosa: En la Bíblia es parla de la fi del món.
  2. Posar fi o donar fi, acabar en una cosa: Hem de posar fi a les guerres.
  3. ant. Portar a fi, dur al seu final, acabar, dur a terme, realisar.
  4. ant. Prendre fi, acabar-se.
  5. A la fi, per fi o en fi, finalment, al final de tot: Ha estudiat molts anys i per fi ha acabat la carrera.
  6. Al cap i a la fi, vist o considerat tot: No denuncià el furt perque al cap i a la fi no eren coses de valor.
  7. ant. De fi en fi, dun extrem a un atre.
  8. No tindre fi, una cosa molt gran, que no sacaba o és difícil de contar: Un capdell tan llarc que pareixia no tindre fi.
  9. Sense fi, incalculable: Duya un sac de diners sense fi.
  10. La fi del món, la part del món més lluntana. També la destrucció final del planeta.
  11. A fi de contes, loc. Una volta considerat tot: No cal discutir entre germans, a fi de contes tot cau en la família.
  12. La fi de semana, el dissabte i el dumenge.
  13. El final de la vida, la mort: La seua fi fon voler enfrontar-se al bou.
  14. s. m. Objectiu previst com a consecució dun acte, finalitat: El seu fi és guanyar loposició i treballar com a mege en lhospital.
  15. En bon fi, en bona intenció, en un objectiu bo.
  16. A fi que, a fi de que i també a fi de més infinitiu. Conjuncions finals equivalents a per a que: Ha treballat sempre molt, a fi que no els falte res a sos fills. Han eixamplat el camí a fi de que puga entrar el camió. Treballa els dumenges a fi de tindre dos semanes de vacacions.
observacions/documentació: La conjunció final clàssica és a fi que.
fi
(Del grec φĭ.)
  1. s. f. Vigèsima primera lletra de lalfabet grec (Φ φ), que correspon al dígraf llatí ph i a la f de les llengües romàniques.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.