Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Herbes
herba, -bes
  1. s. f. Planta no llenyosa i tendra, diferent dels arbusts i arbres.
  2. Plantes no llenyoses que cobrixen una superfície o un terreny.
  3. Fer herba, arrancar o tallar herba per als animals.
  4. Marihuana.
  5. Alfals.
  6. Tabac.
  7. ant. Suc dherbes verinoses que es posava en la beguda o en les armes per a matar ad algú.
  8. plr. Aiguardent barrejat en diferents herbes medicinals o aromàtiques.
  9. Infusió de plantes medicinals.
  10. La paraula herba sutilisa en la construcció duna gran cantitat de plantes herbàcees, com per eixemple les següents.
  11. Herba dolives, planta de la família del timonet (Satureja montana) en tronc no tan llenyós, fulles més estretes i flors en espiga. És aromàtica i sutilisa com a condiment de les olives.
  12. Herba berrugueta, borraginàcea de lespècie Heliotropium europaeum.
  13. Herba colera, espècie Cynara cardunculus, cart que pot tindre el pèl de la corola de color blau, rosa o blanc, segons la classe. Estos cabells susen per a quallar la llet i fer formage, de fet el terme colera ve del llatí coagŭli, que significa quall.
  14. Herba campana, espècie Inula helenium.
  15. Herba cavallar, Inula crithmoides.
  16. Herba cuquera, nom de diferents espècies vegetals que posseïxen propietats vermífugues, com ara Aludium helminthocorton.
  17. Herba de fòc, ranunculàcea, espècie Ranuculus sceleratus, en flors de color groc clar.
  18. Herba de la boca, Arabis turrita.
  19. Herba de la campanya, Aquilegia vulgaris.
  20. Herba dalmorranes, Leuzea conifera.
  21. Herba de la plata o largent, Chasmone argentea.
  22. Herba de la sanc, Herniaria polygonoides o Paronichia argentea Lam.
  23. Herba de loblea, Phytolacca decandra.
  24. Herba de pastor, lleguminosa de lespècie Lotus hirsutus.
  25. Herba de dolor, Erigerum acre i Inula erithmoides.
  26. Herba del pobre, Geranium robertianum.
  27. Herba del quixal, Erodium malacoides.
  28. Herba de fege, Hepàtica triloba Chaix.
  29. Herba dels ulls, Chelidonium majus.
  30. Herba de Sant Joan, V. herba santjoanera.
  31. Herba de sant Llorenç, umbelífera de lespècie Sanicula europaea, que presenta fulles brillants de color vert fosc, flors blanques o de color rosa i dona un fruit subglobulós ariçonat en punches ganchudes.
  32. Herba de Santa Maria, V. herba santjoanera.
  33. Herba de servicis, Mercurialis annua.
  34. Herba de talls, Eupatorium cannabinum.
  35. Herba de ventre, Atriplex laciniata.
  36. Herba donzella, vincapervinca.
  37. Herba falaguera, Pteris aquilina.
  38. Herba melsera, ranunculàcea de lespècie Anemone hepatica, fulles radicals coriàcees trilobades, duradores, les seues flors són blaves o blanquinoses de to rosat.
  39. Herba francesa, Onobrychis sativa.
  40. Herba gavacha, Senecio jacoboea.
  41. Herba malaïda, ranunculàcea de lespècie Paeonia Broteri, fulles coriàcees bipinades, sépals sancers i de color blancs, els seus fruits són peluts i les flors grans i purpurines.
  42. Herba mosquera, cariofília de lespècie Silene muscipula, les fulles inferiors ovades i les flors són roges en els pétals apendiculats.
  43. Herba grossa, Holcus lanatum.
  44. Herba pansera, Artemisia lutinosa Gay.
  45. Herba paixarella, Heliotropium europaeum L.
  46. Herba perlera, Melilotus italica Lam.
  47. Herba rasposa, Cerinthe major.
  48. Herba roquera, parietària officinalis L.
  49. Herba salada o simplement salada, planta halòfila de lespècie Salicornia europaea. Creix en terres salobres, aplega a uns 40 centímetros dalçària en troncs carnosos i rectes de color vert lluent; les fulles són imperceptibles i les flors no es diferencien delles. Antigament se cremava per a obtindre una cendra rica en sosa i fer sabó o vidre. És comestible crua o bollida. També se li dona el nom de pollet.
  50. Herba santjoanera, Tanacetum balsamita.
  51. Herba sanguina, Paronychia argentea Lam.
  52. Herba soladora, Coris monspeliensis.
  53. Herba torçudera, planta estomacal de flors grogues, les seues fulles sutilisen algunes voltes temporalment com a blesmoc o torçuda.
  54. Herba sora, Orobanche repum thuill, i Orobanche speciosa.
  55. Herba sopera, Euphorbia lathyris.
  56. Beguda alcohòlica pareguda a lherberet, pero sense herbes, se sol prendre en dejú i darrere un got daigua per a fer gana de menjar.
  57. Segar ad algú lherba baix del peus, loc. Intentar fer-li mal, posar-li la cameta, no deixar que tire avant.
  58. Créixer com la mala herba, loc. Créixer o estendres molt.
  59. Ser més roïn o bort que lherba que no fa llavor, loc. Ser molt roïn.
ref. Herba crua, dòna nueta i dormir en terra dura, porten a l’home a la sepultura.
Imàgens
Buscar Herbes en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: erba.