herba, -bes
- s. f. Planta no llenyosa i tendra, diferent dels arbusts i arbres.
- Plantes no llenyoses que cobrixen una superfície o un terreny.
- Fer herba, arrancar o tallar herba per als animals.
- Marihuana.
- Alfals.
- Tabac.
- ant. Suc d’herbes verinoses que es posava en la beguda o en les armes per a matar ad algú.
- plr. Aiguardent barrejat en diferents herbes medicinals o aromàtiques.
- Infusió de plantes medicinals.
- La paraula herba s’utilisa en la construcció d’una gran cantitat de plantes herbàcees, com per eixemple les següents.
- Herba d’olives, planta de la família del timonet (Satureja montana) en tronc no tan llenyós, fulles més estretes i flors en espiga. És aromàtica i s’utilisa com a condiment de les olives.
- Herba berrugueta, borraginàcea de l’espècie Heliotropium europaeum.
- Herba colera, espècie Cynara cardunculus, cart que pot tindre el pèl de la corola de color blau, rosa o blanc, segons la classe. Estos cabells s’usen per a quallar la llet i fer formage, de fet el terme colera ve del llatí coagŭli, que significa quall.
- Herba campana, espècie Inula helenium.
- Herba cavallar, Inula crithmoides.
- Herba cuquera, nom de diferents espècies vegetals que posseïxen propietats vermífugues, com ara Aludium helminthocorton.
- Herba de fòc, ranunculàcea, espècie Ranuculus sceleratus, en flors de color groc clar.
- Herba de la boca, Arabis turrita.
- Herba de la campanya, Aquilegia vulgaris.
- Herba d’almorranes, Leuzea conifera.
- Herba de la plata o l’argent, Chasmone argentea.
- Herba de la sanc, Herniaria polygonoides o Paronichia argentea Lam.
- Herba de l’oblea, Phytolacca decandra.
- Herba de pastor, lleguminosa de l’espècie Lotus hirsutus.
- Herba de dolor, Erigerum acre i Inula erithmoides.
- Herba del pobre, Geranium robertianum.
- Herba del quixal, Erodium malacoides.
- Herba de fege, Hepàtica triloba Chaix.
- Herba dels ulls, Chelidonium majus.
- Herba de Sant Joan, V. herba santjoanera.
- Herba de sant Llorenç, umbelífera de l’espècie Sanicula europaea, que presenta fulles brillants de color vert fosc, flors blanques o de color rosa i dona un fruit subglobulós ariçonat en punches ganchudes.
- Herba de Santa Maria, V. herba santjoanera.
- Herba de servicis, Mercurialis annua.
- Herba de talls, Eupatorium cannabinum.
- Herba de ventre, Atriplex laciniata.
- Herba donzella, vincapervinca.
- Herba falaguera, Pteris aquilina.
- Herba melsera, ranunculàcea de l’espècie Anemone hepatica, té fulles radicals coriàcees trilobades, duradores, les seues flors són blaves o blanquinoses de to rosat.
- Herba francesa, Onobrychis sativa.
- Herba gavacha, Senecio jacoboea.
- Herba malaïda, ranunculàcea de l’espècie Paeonia Broteri, té fulles coriàcees bipinades, sépals sancers i de color blancs, els seus fruits són peluts i les flors grans i purpurines.
- Herba mosquera, cariofília de l’espècie Silene muscipula, té les fulles inferiors ovades i les flors són roges en els pétals apendiculats.
- Herba grossa, Holcus lanatum.
- Herba pansera, Artemisia lutinosa Gay.
- Herba paixarella, Heliotropium europaeum L.
- Herba perlera, Melilotus italica Lam.
- Herba rasposa, Cerinthe major.
- Herba roquera, parietària officinalis L.
- Herba salada o simplement salada, planta halòfila de l’espècie Salicornia europaea. Creix en terres salobres, aplega a uns 40 centímetros d’alçària en troncs carnosos i rectes de color vert lluent; les fulles són imperceptibles i les flors no es diferencien d’elles. Antigament se cremava per a obtindre una cendra rica en sosa i fer sabó o vidre. És comestible crua o bollida. També se li dona el nom de pollet.
- Herba santjoanera, Tanacetum balsamita.
- Herba sanguina, Paronychia argentea Lam.
- Herba soladora, Coris monspeliensis.
- Herba torçudera, planta estomacal de flors grogues, les seues fulles s’utilisen algunes voltes temporalment com a blesmoc o torçuda.
- Herba sora, Orobanche repum thuill, i Orobanche speciosa.
- Herba sopera, Euphorbia lathyris.
- Beguda alcohòlica pareguda a l’herberet, pero sense herbes, se sol prendre en dejú i darrere un got d’aigua per a fer gana de menjar.
- Segar ad algú l’herba baix del peus, loc. Intentar fer-li mal, posar-li la cameta, no deixar que tire avant.
- Créixer com la mala herba, loc. Créixer o estendre’s molt.
- Ser més roïn o bort que l’herba que no fa llavor, loc. Ser molt roïn.
Imàgens
