tabac, -cs
tabac, -cs
(De l’àrap ṭubbaq, nom de diverses plantes medicinals.)
- s. m. Planta de la família de les solanàcees, originària d’Amèrica. De les seues fulles, convenientment secades i preparades, s’obté el tabac que es fuma, mastega o aspira.
- Tabac de fumar, el tabac que es crema en cigarrets, puros o pipes i s’aspira per la boca.
- Tabac en pols, aquell que polvorisat s’aspira pel nas.
- Fer tabac, loc. Fer pols, trencar a trossos chicotets, maltractar físicament.
- Tabac de moro, nom de les plantes herbàcees de la família de les solanàcees i del gènero Hyoscyamus, de les quals hi han dos espècies; Hyoscyamus albus o tabac de moro blanc, i Hyoscyamus niger o tabac de moro negre. És una planta narcòtica que té un us analgèsic i antiasmàtic. Antigament també es denominava belenyo.