sant, -ta, -ts, -tes
(Del llatí sanctum, mat. sign.)
- adj. m. Venerable, intocable per la seua grandiositat religiosa o perfecció espiritual.
- Rel. Terra Santa, la regió de Palestina, a on vixqué Jesucrist.
- Rel. El Sant Sepulcre, el sepulcre de Jesucrist.
- Rel. Els sants Pares, els patriarques i doctors dels primers anys i sigles de l’Iglésia.
- Rel. El Sant Pare o el Pare Sant, el Papa.
- Rel. Semana Santa, la semana que va abans de la Pasqua, en la que l’Iglésia recorda la passió i mort de Jesucrist.
- Rel. Dies sants, els dies de la Semana Santa.
- Molt bo.
- Un sant home, dòna o persona, un home, dòna o persona de molt bons sentiments i comportament.
- Tot lo sant dia o tota la santa nit, el dia sancer, la nit sancera.
- Rel. s. Persona que l’Iglésia beatifica, declara santa o canonisa i a la que se li dona cult.
- Els Sants de la pedra, Sant Abdon i Sant Senent.
- Rel. El dia del Sant o el Sant d’algú, el dia en que l’Iglésia celebra una determinada onomàstica i els que porten eixe nom també ho celebren.
- Precedix un nom propi de persona que ha segut canonisada: Sant Joan. Sant Batiste. Santa Bàrbera.
- Rel. Tots Sants, festa catòlica que té lloc l’1 de novembre a on se recorda als difunts.
- Rel. Sant Crist, image de Jesucrist clavat en la creu.
- Rel. Escultura, pintura, gravat... que representa a una persona canonisada.
- Sant i senya, paraula o frase secreta que es gasta com a senyal entre membres d’un mateix grup, partit, etc.
- Donar el sant, anunciar, donar notícia d’una cosa de forma discreta o secreta.
- ¡Santa paraula!, loc. Se diu manifestant que s’aprova completament lo que algú ha dit.
- ¡Santa Maria val!, loc. ant. Exclamació de gran sorpresa o adversitat.
- Despullar un sant per a vestir-ne un atre, loc. Llevar-li una cosa ad algú per a donar-li-la a un atre.
- En un sant i amén, loc. En un instant, en un tres i no res.
- No saber a quin sant encomanar-se, loc. Quedar-se sense saber qué fer.
- ¡A bon sant t’encomanes!, loc. Se diu ad algú per a advertir-lo de que ha acodit a demanar ajuda a la persona manco indicada o convenient.
- ¿A quin sant?, loc. Se diu per a mostrar oposició a una cosa que algú diu, propon o ordena.
- No ser sant de la devoció d’algú, loc. No caure-li be ad algú.
- ¿Quin sant s’ha despenjat?, loc. Se diu davant d’un fet molt inusual o anormal.
- Santa Maria Barrassa, joc infantil en el que un jugador és l’ovella i un atre el pastor, que està separat un tros d’ella, els atres jugadors peguen a l’ovella i fugen, si el pastor n’agarra a u este fa d’ovella.