Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Cames
cama, -mes
(D’ètim incert, segurament prerromà.)
    1. s. f. Cada una de les dos extremitats inferiors de les persones.
    2. Cama coixa, se diu de la cama que per un problema no pot caminar be.
    3. Cames de coquiller, cames tortes.
  1. Cama de fusta, peça de fusta que es gasta com a pròtesis per a substituir la cama que li falta ad algú.
  2. Extremitat dels animals que els ajuda a sostindre el seu cos.
  3. Cama de pardal, la dels pardals quan és llarga.
  4. Part de la calça, calcetí o bota que comprén del genoll al taló.
  5. Per analogia, qualsevol peça de forma allargada, que té la seua ubicació en la part inferior d’una cosa o que simplement recorda a l’aspecte de les cames, com les cames o potes d’una cadira.
  6. Trena feta en cinquanta cabeces d’alls.
  7. Cada una de les dos barres d’un compàs.
  8. El pal d’una lletra en direcció cap a baix.
  9. Cada una de les prolongacions anteriors de la ret de peixcar de l’art de bou i unes atres arts paregudes.
  10. Cada una de les caigudes d’una cortina; si la cortina té dos caigudes, una a cada costat de la finestra o porta, se diu cortina de dos cames.
  11. En el truc, joc de cartes, cada joc parcial; l’equip que guanya dos cames, guanya la partida.
  12. A cames, loc. A peu, caminant, desplaçant-se sense utilisar vehículs o cavalcadures.
  13. Cames me valguen, loc. Se diu quan se vol fer entendre que es vol fugir d’un lloc.
  14. ¡Cama!, interj. Indicar l’acte d’anar-se’n a pressa, equival a: corre, afanya’t, arrea, arre.
  15. Estar en la cama en alt, loc. No fer gens de faena.
  16. Tindre bones cames, loc. Quan u camina molt i no es cansa.
  17. Cama ací cama allà, loc. Espatarrat.
  18. No haver cames, loc. No apoderar-se d’una situació o davant d’una urgència.
  19. Estirar les cames, loc. Eixir a caminar, passejar.
  20. Trencar-se les cames, loc. Caminar molt.
  21. Fer una cosa per baix cama, loc. Fer una cosa sense ninguna complicació, en facilitat.
  22. Passar-se algú per baix cama, loc. No fer-li cas o dominar-lo.
  23. Carregar-se les cames al coll, loc. Acció d’anar a peu per ser inevitable.
  24. Passar-se una cosa per baix cama, loc. No importar-li gens ni miqueta.
  25. Tindre una cama en la sepultura i l’atra en lo fossar, loc. Estar en les últimes bocades, morint-se o a la mort.
  26. En cames crues o en cama crua, loc. Sense cap de protecció, roba o cobertura en les cames o en sabates i sense calcetins.
ref. Qui no té memòria, cames. Cama curta, llengua llarga. Llarc de cames, curt d’esquena, fuig faena.
Buscar Cames en: