tòrt, -ta, -ts, -tes
(Del llatí tŏrtum, mat. sign.)
- adj. m. Alterat o distorsionat en la forma per tindre girat un extrem entorn al seu eix llongitudinal.
- Que no està recte, que fa àngul o curva.
- Més tòrt que una corbella, loc. Molt tòrt.
- Del coll tòrt, ant. Se dia de la persona falsa o hipòcrita que aparenta fervor o religiositat.
- Aquell que té el cos corbat, o deformat.
- fig. Alluntat o separat del camí recte.
- Anar tòrt, loc. Anar enganyat o desorientat moralment.
- Eixir tòrt, eixir malament una cosa.
- s. m. Cosa injusta que no s’ajusta a la veritat, injustícia, agravi, injúria.
- Pegar tòrt, loc. Produir contrarietat una cosa: Me pega tòrt que em desperten a crits.
- s. m. Dany, ofensa o perjuí ocasionat indegudament.
- Restituir un tòrt, desfer alguna cosa mal feta, corregir o compensar un dany ocasionat, una ofensa, etc.
- A tòrt, loc. ant. Contra raó, injustament.
- A gran tòrt, loc. ant. Molt injustament.
- A tòrt e sens raó, loc. ant. Injustament i sense motiu.