Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Peixos
peix, -xos
(Del llatí pĭsce, mat. sign.)
  1. s. m. Animal aquàtic vertebrat, de respiració branquial de l’aire dissolt en l’aigua, d’extremitats en forma d’aleta i en la pell, generalment, coberta d’escates.
  2. Peix de mar, el que viu en la mar, en aigua salada.
  3. Peix d’aigua dolça, el que viu en els rius, llacs i uns atres espais d’aigua dolça.
  4. Peix de riu, el que viu en rius exclusivament.
  5. Cada animal dels nomenats considerat individualment.
  6. Conjunt d’estos animals.
  7. Peix roquer, el que viu en fondos rocosos.
  8. Peix fanguer, el que viu en fondos fangosos.
  9. Peix d’escata, el que té el cos cobert per escates.
  10. Peix blau, el que té les escates d’una tonalitat blavosa.
  11. Segons l’art de peixca usat per a capturar-lo se li denomina de diferents modos: peix de bou, peix de bolig, peix de palangre, etc.
  12. Dia de peix, dia en que els catòlics guarden l’abstinència de menjar carn.
  13. Peix del diable, gobi, peix de l’espècie Gobius jozo.
  14. Peix de plata, peix de l’espècie Argentina sphyraena.
  15. Peix de Sant Francesc, peix de l’espècie Saurus lacerta.
  16. Peix espasa, peix de l’espècie Xiphias gladius, que té la mandíbula superior allargada en forma d’espasa. També rep el nom de espasa o emperador.
  17. Peix serra, peix de l’espècie Pristis antiquorum, que té la mandíbula superior allargada com la del peix espasa, pero que recorda la fulla d’una serra.
  18. Peix martell, peix de l’espècie Sphyrna zygaena, que té dos prolongacions laterals en el cap que pareixen un martell; també rep el nom de civil.
  19. Peix volador, peix que es caracterisa per les llargues aletes pectorals que li permeten elevar-se per damunt de l’aigua i volar chicotetes distàncies.
  20. Peix seget, ant. Peix roquer.
  21. Peix gros, persona de gran importància social o adinerada.
  22. fig. adj. Persona que ignora per complet la matèria de la que es tracta: Ma tia la monja està peix en economia.
  23. plr. Signe del zodíac, Piscis.
  24. Constelació austral situada al sur d’Aquari.
  25. Tindre peix, loc. Estar fastidiat.
  26. Estar com un peix dins l’aigua, loc. Estar cómodament, molt a gust.
  27. Fer el negoci de Na Peix frit, que el venia a quatre i el comprava a sis, loc. Fer un mal negoci, tindre grans pèrdues.
  28. Nadar com un peix, loc. Ser bon nadador, nadar molt be.
  29. No ser ni carn ni peix, loc. No tindre una opinió definida, no decantar-se per cap d’opció.
  30. Saber com se mata un peix, loc. Saber la manera d’actuar convenient per a conseguir lo que es desija.
  31. ¡Priau peix!, local. Crit de les peixcadores anunciant que venen peix pels carrers.
  32. El peix, dialect. i coloq. El número huitantasset (87) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de la glòria.
ref. El peix, en la mar creix. El peix gran se menja al menut. El peix per a qui se’l mereix. El peix per al qui se’l mereix, i l’espina per al gat. El peix, per la boca mor. Qui peix vol menjar, el cul s’ha de banyar.
Buscar Peixos en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.