Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<
Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

4 coincidències per a Blanca.

Blanca
(Del germ. Blanca, nom propi de dòna.)
s. f. Nom propi de dòna.
blanca, -nques
(Femení de blanc, substantivat.)
s. f. Pardal de la família dels còrvits i de l’espècie Pica caudata o Pica rustica que normalment té el bec, el cap, la coa i les cames de color negre i el pit i una part de les ales de color blanc, de carn pudente i que pot aplegar a dir algunes paraules. Se sent atreta pels objectes lluents o cridaners, que furta i amaga o se’ls emporta al seu niu. És domesticable. // Moneda de billó que solia valdre huit diners. // Charrar més que una blanca, loc. Parlar molt.
blanc, -ca, -cs, -nques
(Del germ. blank, mat. sign.)
adj. m. El color de la llum solar sense descompondre en els diferents colors de l’espectre, com el color de la llet o la neu. // En el cabell d’este color. // Que té el color molt més clar que uns atres de la mateixa espècie: Vi blanc. // Se diu de cartes, o papers que no estan escrits. // Armat en blanc, loc. ant. En guarnició de ferro. // s. Pintura o tint que és del mateix color o paregut al de la neu o la llet. // Blanc de l’ull, la part blanca de l’ull. // Blanc de l’ou, la clara o part blanca de l’ou. // Blanc de l’ungla, zona blanquinosa arquejada que es veu en el naiximent de l’ungla. // Embotit típic valencià que es fa en carn magra i greix de porc; sol denominar-se blanquet. // Fer blanc, locv. Encertar quan se dispara una arma o llança una pedra, una llança... // Blanc com la neu o el gesmil, loc. Molt blanc. // Blanc com la paret, loc. Molt blanc de pell, generalment facial. // Fer vore lo negre blanc, loc. Enganyar o fer creure les coses de manera diferent a com són. // Girar els ulls en blanc, loc. Mirar cap amunt sense girar el cap de manera que queda a la vista només el blanc dels ulls. // Estar en blanc, loc. Se diu del paper o llibre que no està escrit. // Estar en blanc, loc. No tindre notícies de res. // Deixar en blanc, loc. Abandonar. // Quedar-se en blanc, loc. Quedar-se sense saber qué dir, oblidar-ho tot pels nervis o la por. // Blanc i negre, se diu d’un entrepà en llonganiça i botifarra. També es diu d’un café graniçat en gelat de llet merengada. // Blanc de Valéncia, varietat de bicarbonat que utilisen els artistes fallers com a base a la pintura.
blanca, -nques
(Femení substantivat de l’adjectiu blanc.)
s. f. Mús. Figura o nota musical que equival a la mitat del valor de la redona.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.