Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

2 coincidències per a ala.

¡ala!
interj. var. ort. V. ¡hala!.
ala, -les
(Del llatí ala, mat. sign.)
s. f. Extremitat que, situada una a cada costat del tórax, tenen alguns animals, generalment aus, i les usen per a volar agitant-les: Les àguiles tenen ales molt llargues. Les gallines tenen ales pero no volen. La rata penada té ales sense plomes. // Cada apèndix que a banda i banda tenen alguns insectes per a volar: Les ales d’algunes palometes són de diversos colors. Hi han formigues voladores en ales. // Se denomina ala a moltes coses que d’alguna manera es pareixen a les ales dels animals, be per la forma, el moviment, l’ubicació a banda i banda, la funció o moviment, etc. // Ala d’avió, cada una de les extensions que naix del cos d’un avió i que servixen per a sustentar-lo en l’aire puix en elles van situats els reactors o les hèlices. // Ala de molí fariner, cada una de les pales o posts corbes, ala o alep, sobre les que cau l’aigua impulsant la mola i fent-la girar. // Ala de montanya, rostària o pendent d’una montanya. // Ala de peix, V. aleta. // Ala de teulada, part de la teulada que sobreïx de la frontera; ràfol. // Ala del pont, cada costat o banda d’un pont. // Ala delta, planejador de vol lliure, té una estructura de forma triangular que subjecta per la part superior una tela sintètica, el pilot penja subjecte de l’estructura i la dirigix per mig d’un trapezi. // Ales del cor, les aurícules del cor. // Ales del pardalot d’Alcoy, nom que humorísticament se dona als canyiços, des de que un personage es nugà uns canyiços a l’esquena i intentà sobrevolar el barranc del Cinc d’Alcoy. // ant. Fila, ringlera. // Bot. Els pétals laterals de la corola o qualsevol membrana que acompanya a certs òrguens de la planta. // Bot. Planta. V. ènula. // Cada una de les bandes d’un mant o capa. // En les fortificacions, part lateral d’un baluart. // En les taules d’ales, part del tauler que va unit al cos de la taula en frontices i que es pot plegar o desplegar a voluntat, fent aixina la taula més gran o més chicoteta. // fig. Facció, grup o colectiu que dins d’un partit, associació, sindicat, etc..., seguix una idea o té una determinada tendència prou marcada. // Mil. Tropa que, en el camp de batalla, ocupa el lloc dels extrems de la formació disposta per a combatre. // Mil. Unitat de l’aire, baix les órdens d’un coronel, que pot equivaldre al regiment en l’eixèrcit de terra. // Nàut. Cada una de les paletes que, a l’entorn d’un eix, formen l’hèliç. // Nàut. Vela chicoteta que s’afig a una vela més gran o principal per a conseguir més força d’espenta del vent. // Part inferior del capell que el rodeja sobreeixint i que, com una visera, protegix la vista del sol. // Part lateral d’un edifici que s’estén més allà del cos central o principal. // Donar ales, loc. Donar solta, donar llibertat, estimular per a que algú faça o pense alguna cosa. // Ser l’aleta del cor d’algú, loc. Ser la persona preferida d’algú, a la que més se vol. // Tallar les ales, llevar llibertat, impedir que algú faça o pense alguna cosa. // Tindre moltes ales, loc. Tindre molta llibertat. // Tocat de l’ala, loc. Ferit, danyat, amolat, foll.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: ¡hala!, allà, -alla, -all, Alà i alà.