-fil, -la, -ls, -les
fil, -ls
(Del llatí fīlum, fil.)
- s. m. Material allargat i prim, de matèria textil que s’utilisa per a cosir generalment i que està format per diversos caps segons la grossària.
- Fil d’Almeria, fil molt fi per a cosir teixits molt delicats.
- Fil d’empalomar, fil gros per a cosir paper, cuiro o uns atres usos.
- Fil de peixcar, sedal.
- Fil de llanceta, més prim que el d’empalomar pero més fort encara.
- Fil d’a vint, fil que s’usa per a fer randa o teixits molt llaugers.
- Fil d’aram, espècie de fil metàlic maleable.
- Qualsevol matèria que en ser prima i allargada recorde un fil de cosir, com per eixemple els fils d’una tela d’aranya o els que fa el cuc de seda.
- Raïl molt prima.
- Matèria fibrosa muscular o nerviosa: He comprat carn de fil per a l’olla.
- ant. Material de fusta que es serrava per a la construcció.
- Raig primet d’un líquit: Posa-li un fil d’oli a la lletuga.
- Plorar fil a fil, loc. Sense parar de plorar.
- Cantitat mínima d’una cosa: Li queda només un fil de veu.
- El tall d’una arma blanca o utensili per a tallar.
- Pedra de fil, ant. Pedra d’esmolar.
- Nàut. Llínea de direcció d’una cosa, com ara del vent.
- Tindre una cosa en un fil, loc. Estar en un perill imminent.
- Recte com un fil, loc. Molt recte. Este camí va recte com un fil a La Font de la Figuera.
- No deixar fil eixut, loc. Arramblar en tot, no deixar estaca en paret; malparlar de tots o de tot lo roïn d’algú.
- Fil per agulla o fil per randa, loc. De manera detallada: M’ho contà tot fil per agulla.
- Ser un vestit o tela de fil de vent, loc. De tela molt barata i sense consistència.
- De fil d’a vint, loc. local. Molt bo o molt ben fet.
- Fer fil trencat, loc. Fallar una cosa.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: fill.