font, -ts
(Del llatí fŏnte, mat. sign.)
- s. f. Manal o ullal d’aigua que brolla de la terra.
- Construcció, feta generalment en pedra o ferro, que dispon d’una o més aixetes o canons per a on ix l’aigua.
- Font batismal o de batisme, construcció que hi ha en les iglésies a on hi ha aigua beneïda i que servix per a la cerimònia del batisme.
- fig. El lloc des d’a on ix una cosa, una idea, una notícia, un rumor, etc.: Tinc una bona font d’informació.
- Font d’ingressos, lloc d’a on se conseguixen els recursos econòmics: La seua font d’ingressos és una pensió.
- Fonts històriques, texts documentats a on se poden estudiar i fonamentar les coses històriques.
- Saber una cosa de bona font, loc. Tindre informació de primera mà gràcies a un informador fidedigne.
- Aixeta d’una pica.
- Plat gran per a servir coses en taula: Posà la verdura de l’olla en una font i la carn en una atra.
- Part de la vareta d’un palmito que va des del coll fins a on escomença la tela.
Imàgens
