figuera, -res
(Del llatí fīcarĭa, mat. sign.)
- s. f. Arbre de l’espècie Ficus carica, de mijana alçada, de fulles palmades grans, denominades pàmpols, de color vert lluent en la part de dalt i de color gris en la de baix, si s’arranquen ix un líquit lletós i apegalós, el tronc és recte i llis. El seu fruit és la figa.
- Figuera borda, varietat que apareix en llocs de montanya generalment i que no dona fruit.
- Figuera d’Egipte, planta de la família de les moràcees, de fruit menut de color blanc groguenc i fusta incorruptible, pròpia d’Egipte.
- Figuera palera o de pala, planta cactàcea de fulles grosses en forma de pala en moltes punches i que el seu fruit és la figa de pala o palera.
- Figuera infernal, arbust de la família de les euforbiàcees, de l’espècie Ricinus communis, silvestre i de creiximent ràpit i d’aplicacions medicinals, com l’oli de ricí que s’extrau de la seua llavor.
- Estar en la figuera, loc. Estar despistat, sense enterar-se.